Sabent més mates cobres més

Publicat el 5 juny 2014 per Marta Aymerich

Mitjançant la revista The Economist he conegut l’estudi de l’OCDE sobre com arreu del món es valoren econòmicament les habilitats cognitives. L’informe, publicat el 19 de desembre, es basa en un estudi del Programa per a l’Avaluació Internacional de Competències dels Adults (PIAAC, en les sigles angleses) amb enquestes portades a terme a més de 150.000 persones de 16 a 65 anys en 24 països, a les quals se’ls hi demanava dades sobre la feina i passaven unes proves aritmètiques, de llengua i de resolució de problemes. L’informe de l’OCDE analitza dades dels 22 països següents: Alemanya, Anglaterra (amb Irlanda del Nord), Àustria, Canadà, Corea, Dinamarca, Eslovàquia, Espanya, EUA, Estònia, Finlàndia, Flandes, França, Irlanda, Itàlia, Japó, Noruega, Països Baixos, Polònia, República Txeca, Suècia i Xipre.

Les conclusions posen de manifest que en tots aquests països es cobra més si es tenen habilitats cognitives superiors. Per exemple, un augment d’una desviació estàndard en les habilitats aritmètiques s’associa amb un augment mitjà dels salaris d’un 18%. O també, de mitjana, un any addicional d’educació s’associa amb un 5,9% més d’ingressos, sobretot condicionat a les habilitats numèriques. Amb tot, hi ha una gran heterogeneïtat entre països: els salaris en els països amb majors habilitats (EUA, Irlanda i Alemanya) són 2 cops superiors als països amb menors habilitats (Suècia, la República Txeca i Noruega).

Ara, el curiós és un dels aspectes que destaca The Economist; en una de les anàlisis s’observa com els ingressos més baixos per les habilitats cognitives es donen en els països amb més densitat sindical, amb major protecció de l’ocupació i amb el sector públic més gran. Uix.

Publicat al Diari de Girona el 9 de gener de 2014

Publicat dins de Educació superior | Deixa un comentari

Audaces Fortuna Iuvat

Publicat el 5 juny 2014 per Marta Aymerich

Aquesta és una de les frases amb la qual em van desitjar un bon 2014. Mai m’hagués pensat que m’hagués agradat tant rebre una frase en llatí. I no m’hagués imaginat mai rebre-ho a la matinada d’un 31 de desembre i encara menys per WhatsApp.

Tanmateix, tot i treure bona nota de llatí (vaig tenir un bon professor i, a més, m’encantava! Sempre he tingut el cor de lletres malgrat estudiar ciències –per cert, dit sigui de passada, aquesta divisió de coneixements la trobo estúpida i malaguanyada) vaig donar gràcies de tenir un “smartphone” i així poder copiar la frase i enganxar-la al cercador d’Internet. En un segon vaig tenir la traducció: la fortuna afavoreix els audaços. A més, vaig saber que era un dels versos de l’Eneida, del poeta Virgili (70 aC – 19 aC), concretament el vers 284 del llibre X. I que, a més, es tracta d’un vers mal citat. Que l’original és “Audentes fortuna iuvat” (“audentis” en la seva forma arcaica).

M’ho vaig agafar personalment i vaig marcar-me el propòsit de fer tot el possible per desplegar tota l’audàcia que en sigui capaç enguany. I vaig pensar que, col·lectivament, més que un propòsit, podia ser un bon auguri. Si el nou de novembre votem ja significarà molta valentia com a societat i si el resultat és sí-sí no només l’ardidesa demostrada ens permetrà vèncer les dificultats que se’ns presentin sinó que la sort ens ajudarà a vèncer les més cantelludes. Ara, com li vaig respondre al meu admirat col·lega (també gràcies al telèfon): cum fovet fortuna, cave, namque rota rotunda, és a dir, cal tenir cura quan la fortuna t’afavoreix car la roda gira. Doncs això, siguem audaços i la sort ens somriurà, tot essent conscients que en la sort no hi podem confiar.

Publicat al Diari de Girona el 4 de gener de 2014

Publicat dins de Sociopolítica | Deixa un comentari

Queixalada a la poma!

Publicat el 5 juny 2014 per Marta Aymerich

Fa uns dies, gràcies a Juliet Webster, directora del grup de recerca sobre gènere i TIC de l’IN3 de la UOC, vaig escriure al bloc Open Thoughts en la sèrie “I si Steve Jobs hagués estat una dona?” (Jobs va ser el creador d’Apple, avui dia l’imperi dels ipad i iphone).

En el post hi deia que sembla ser que quan vam ser “creades” vam mossegar una poma. O això és el que ens expliquen. Com també ens fan notar –tot i que subtilment- que estudiar enginyeria no és per a dones. I tant una cosa com l’altra està ben lluny de la realitat. Només són maneres de fer-nos veure que per ser dones estem més predisposades per unes tasques i actituds, i no per a d’altres. I en realitat ens hi acaben predisposant; però no pas per raó genètica sinó per culturització. Des que naixem ens eduquen fent-nos creure que hi ha un color de nenes i un de nens. Més tard, unes joguines de nenes i unes de nens. I més endavant ens acabem creient que hi ha uns estudis per nois i uns per noies. I d’aquí a pensar que hi ha més homes vàlids per a càrrecs de direcció que no pas dones no hi ha gaire passos més.

A Catalunya es graduen més dones que homes a la universitat i això no ha produït un canvi substancial en la proporció de dones amb càrrecs. En bona part perquè hem crescut pensant que no hi tenim una adequada predisposició. Doncs, no m’ho crec. I, per tant, no tinc perquè creure’m que ens delim per mossegar pomes. O sí? Ben mirat, potser és el que hem de fer. Jobs va triar una poma mossegada de logotip i va trencar motllos. Potser –i especulo- el va triar com a símbol trencador, pensant en la primera persona, una dona, que va ser capaç de saltar-se l’estatus quo. I és que sovint per avançar cal saltar-se’l.

Publicat al Diari de Girona el 19 de desembre de 2013

Publicat dins de En femení­, singular o plural | Deixa un comentari

Tres més dos

Publicat el 5 juny 2014 per Marta Aymerich

L’estructura de les titulacions universitàries a la gran majoria dels països europeus és de graus d’una durada de 3 anys (180 crèdits) que se sol complementar llavors amb un màster d’una durada de 2 anys (120 crèdits). Aquest és el model que s’ha implementat en 19 sistemes d’educació superior.

Són dades de la xarxa europea Eurydice que va ser creada conjuntament per la Comissió Europea i els Estats membres el 1980 per intercanviar informació sobre els sistemes educatius de 40 unitats nacionals situades als 36 països que participen en el programa de la UE en l’àmbit de l’aprenentatge permanent.

Quan va començar l’anomenat “procés de Bolonya”, Catalunya, tan Govern com Universitats, apostava pel model predominant, és a dir, 3 anys de grau més 2 de màster. Malauradament, però, no hi va haver res a fer: el Govern espanyol va decidir adoptar el model de 4 anys de grau més 1 de màster. Model que s’ha aplicat  només en altres tres sistemes d’educació superior (Bulgària, Ucraïna i Escòcia).  Val a dir que hi ha encara un altre model que consisteix en 4 anys de grau i 2 de màster que s’ha aplicat a Armènia, Azerbaidjan, Geòrgia, Lituània, Rússia i Turquia.

Està clar, doncs, en quina lliga d’educació superior estem jugant. Això, entre d’altres, significa un desavantatge pels estudiants perquè per cursar un màster de la majoria de països europeus s’ha d’haver estudiat 4 anys de grau (quan els altres només 3) i llavors fer-ne 2 més.

Quan siguem independents espero que adoptem el model 3+2 o bé fem com a Anglaterra on les institucions d’educació superior tenen llibertat per establir els programes de la forma que considerin més convenient.

Publicat al Diari de Girona el 12 de desembre de 2013

Publicat dins de Educació superior | Deixa un comentari

Recepta per al biocreixement

Publicat el 5 juny 2014 per Marta Aymerich

Ingredients:

1) Bona recerca en ciències de la salut i de la vida (biociències). Bona vol dir que es publiqui a les millors revistes del món, que sigui citada per molts investigadors i que sigui rellevant per solucionar problemes existents.

2) Infraestructures científiques potents. El supercomputador de Barcelona o el sincrotró Alba en són dues de grans. Pels que no n’heu utilitzat mai, us he de dir que són exquisides. Feu una cerca a Internet de qualsevol de les dues i us n’adonareu.

3) Persones. En teniu d’intel·ligents, responsables i motivades en molts àmbits de les biociències com per exemple investigadors, professionals de la salut i gestors de la recerca (aquests darrers amb formació ben diversa en ciències, enginyeria, economia o lleis i, a vegades, combinant-ho tot plegat). El sector ocupa a Catalunya 40.000 persones, més de 33.000 en empreses.

Ho aneu cuinant tot plegat en el si de la  la BioRegió catalana que compta amb 512 empreses —quasi el doble que l’any 2000—, 56 centres de recerca amb activitat en biociències, 17 hospitals universitaris i 11 universitats que ofereixen formació en aquest àmbit científic.

I quan ho tingueu a punt de mel us n’adonareu que, per exemple, les inversions de capital risc a empreses de la BioRegió s’han multiplicat per 5 des de 2009. I és per això que dimarts a la presentació de l’Informe Biocat 2013, en Roland Wandeler, director general d’Amgen Iberia, ens deia que Catalunya té els elements clau per fer de les biociències el motor de creixement.

Vaig escoltar la recepta, la transcric i la penso assaborir (malgrat que algun punt amargant hi resta com ara l’escassa col·laboració público-privada, però això ho deixo per un altre moment).

Publicat al Diari de Girona el 5 de desembre de 2013

Publicat dins de R+D i innovació | Deixa un comentari

No vull que em tractis com una reina

Publicat el 5 juny 2014 per Marta Aymerich

“De fet sóc republicana. Només vull que em tractis com em mereixo: bé!” Aquesta frase amb la del títol al davant és un tuit que la Susagna Caseras –a qui no conec però que vaig tenir el gust de retuitejar- va fer córrer el dilluns. Era 25 de novembre, el dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones.

Si hi pensem és molt trist que, tenint-nos per una societat avançada, encara avui haguem de reivindicar que no es duguin a terme atrocitats contra nosaltres mateixos. I de naturalesa molt humiliant com sol ser la violència de naturalesa sexual. I és que no ho tenim superat ni de lluny. Aquest mateix any l’Organització Mundial de la Salut ha publicat un informe on es posen xifres a la violència sexual contra les dones. Globalment la violència sexual cap a les dones en mans (atenció!) de les seves parelles és del 30%! Esgarrifeu-vos. I pels que penseu que això és una mitjana i que aquesta xifra és tan alta perquè en determinades regions ho és més que d’altres, us he de donar una mala notícia: tot i que és veritat que hi ha diferències entre regions mundials, no són pas gaire elevades. Fixeu-vos-hi: Àfrica 36,6%; Amèriques 29,8%; Mediterrani Oriental 37%; Europa 25,4%; Àsia Sud-Oriental 37,7%; i Pacífic Occidental 24,6. I si agafem les zones del món més riques doncs no baixem del 23,2%!

Per això encara són pocs els esforços d’institucions posant el seu gra de sorra, entre les quals s’hi compten les universitats, on moltes d’elles, com ara la UB, la UPC o la UOC han aprovat protocols contra l’assetjament sexual. O “la sorra” de persones d’arreu del món contribuint-hi. Dilluns mitjans i xarxes socials bullien amb informació al respecte. Que bullin tot l’any!

Publicat al Diari de Girona el 28 de novembre de 2013

Publicat dins de En femení­, singular o plural | Deixa un comentari

No és qüestió d’espai

Publicat el 5 juny 2014 per Marta Aymerich

Vivint en l’era digital com vivim no ens hauria de sorprendre pensar que l’organització no és una qüestió física sinó mental, però encara avui em sorprèn veure espais realment atapeïts on l’organització no està gens malmesa sinó just el contrari. Ho acabo de comprovar en una visita a l’Hospital de Saraburi a Tailàndia. Especialment a la farmàcia hospitalària que, a diferència de les nostres, dispensen els medicaments també per a la població no ingressada. La farmàcia és un espai reduït on entre prestatges amb prou feines hi cap un professional. I malgrat això, el sistema de capsetes retolades arrenglerades en diverses files, les safates distribuïdores, les bossetes de colors per a la dispensació i unes persones predisposades fa que cada pacient s’emporti la medicació adequada.

De cop he estat més conscient que mai que organitzar-se és una manera de pensar, sovint amb relativa poca dependència de l’espai que hom disposa. Si avui dia ens toqués organitzar, posem per cas un laboratori, primer demanaríem els metres quadrats i després dissenyaríem, segurament amb l’ajuda d’un programa informàtic, el circuit d’emmagatzematge, classificació i distribució de medicaments, reactius o qualsevol altra cosa. I, en realitat, el primer procés que cal fer és només mental. I ho hauria de tenir més present que mai treballant com ho faig en una universitat virtual (la UOC) on evidentment no és qüestió d’espai la complexa organització que representa que 60.000 persones puguin estudiar allò que volen, quan i on volen. Però he hagut de viatjar milers de quilòmetres, anar a l’Hospital de Saraburi i que els professionals de la salut de la farmàcia m’ho fessin veure amb tota la cruesa del pes de la realitat.

Publicat al Diari de Girona el 21 de novembre de 2013

Etiquetat com a | Deixa un comentari

R+D+I: eeecccs!

Publicat el 6 març 2012 per Marta Aymerich

Avui me n’he emportat una bona decepció. Me n’he assabentat que el Termcat té aprovades les sigles R+D+I per referir-se a recerca, desenvolupament i innovació.

Les sigles I+D+i són invent exclusivament espanyol que no fa servir ningú més en tot el món i que són realment aberrants per les següents raons:

1. En anglès, l’idioma absolutament imperant en ciència, s’abrevia recerca i desenvolupament com R&D. En alguns idiomes canvien & per la conjunció equivalent o simplement posen RD. En espanyol no es va incloure la conjunció perquè no hagués sonat bé (IyD), la qual cosa val a dir que en català no hagués passat (RiD), però per la influència de l’idioma veí ja han quedat malauradament establertes les sigles RD amb el signe + al mig. Som els únics que hi posem aquest signe.

2. Què és i què no és R+D a tot el món es regeix pel Manual de Frascati de l’OCDE. Res a veure amb la innovació que es regeix pel Manual d’Oslo de l’OCDE. Sintèticament, la innovació, respecte a la R+D, és el moment en el qual l’R+D entra al mercat.

3. En un moment determinat, al principi dels 2000, quan es va crear el Ministerio de Ciencia y Tecnología, el govern espanyol va decidir que ajuntarien R+D amb innovació i així van fer el Plan de I+D+i.

4. El primer problema és afegir encara un altre signe +. Si alguna cosa queda clara al Manual d’Oslo és que com a molt seria una resultant de l’R+D perquè, com deia, és quan aquesta entra al mercat (i, per tant, potser un signe = seria més adequat ;-) . Val a dir, però, que la innovació no només ve de l’R+D i, per tant, es tracta d’un concepte més ampli.

5. El segon problema és posar la «i» en minúscules. Els espanyols no tenen més remei, suposo, per no confondre-la amb l’altra «I», però en català per descomptat no és cap problema. Però és que, a més, la innovació és molt més gran en conceptes inclosos que no pas l’R+D i, per tant, si alguna «I» hagués de ser petita hauria de ser la de recerca.

No podem parlar d’R+D i innovació enlloc d’R+D+I? Si el Termcat ho ha acceptat ja hem perdut una altra batalla. Ens acostem als espanyols i ens allunyem de la resta del món. Llàstima.

Publicat dins de R+D i innovació | 3 comentaris

Enhorabona excel·lents!

Publicat el 6 març 2012 per Marta Aymerich

Enguany tornen a ser set els investigadors catalans que han aconseguit les “advanced grants” del Consell Europeu de Recerca (ERC en les seves sigles angleses). Aquestes “beques” han estat anomenades les “beques del prestigi” perquè es concedeixen a investigadors excel•lents amb idees realment disruptives en el coneixement. Felicitats, doncs, Andrea Cerutti (Institut de Recerca Hospital del Mar, IMIM), Cayetano González, Angel Rodríguez Nebreda, Modesto Orozco (Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, IRB), Roderic Guigó (Centre de Regulació Genòmica, CRG), Ricard Solé i Gustavo Deco (Universitat Pompeu Fabra, UPF).

A l’Estat han estat 15 els investigadors, incloent els 7 catalans, que han obtingut aquesta ajuda econòmica de l’ERC. En total se n’han concedit 294 (un 12% de les sol•licituds presentades), d’entre les quals destaquen les 68 del Regne Unit, 52 d’Alemanya, 31 de França, 23 d’Itàlia, 22 de Suïssa i 20 dels Països Baixos.

L’ERC es va crear el 2007 per finançar projectes de recerca sense els condicionants dels programes marc de la UE que requereixen que hi hagi grups de recerca de com a mínim 5 països. L’ERC està governat per un consell amb 22 científics i acadèmics de primer nivell que és el responsable d’escollir el Secretari General. Justament el primer en ocupar aquest càrrec va ser Andreu Mas-Colell (2009-2010). El pressupost de l’ERC és de 7500 milions d’euros per al període 2007-2013 que és el del programa marc de recerca i desenvolupament actual (7è). Per al proper programa marc (anomenat ara Horitzó 2020) la Comissió Europea ha proposat un augment important del pressupost. Esperem que es faci realitat. Ens hi juguem el futur els europeus. O el present.

Publicat al Diari de Girona el 26/01/2012

Publicat dins de R+D i innovació | Deixa un comentari

B&B

Publicat el 6 març 2012 per Marta Aymerich

Haureu participat algun cop en converses on es parla de com la comunicació 2.0 ha canviat les relacions. Sempre hi ha qui es posiciona dient que les relacions virtuals fan disminuir o fins i tot –opinen els més radicals- desaparèixer les relacions físiques. I també sempre hi ha qui sosté tot el contrari: que les fan augmentar perquè es tenen converses amb persones amb qui mai t’hi hauries comunicat. A part d’això, però, la comunicació 2.0 no només afecta, en el sentit que sigui, la quantitat de relacions, sinó que en modifica la forma. El mitjà condiciona el missatge atès que la via de comunicació exigeix brevetat, per citar un dels requeriments més paradigmàtics, per exemple d’eines com ara facebook, twitter o d’altres de semblants. S’ha de ser capaç de comunicar molt eficientment per dir coses interessants en els 140 caràcters que et permet el twitter. I a fe que hi ha gent que ho aconsegueix. I amb nota!

És clar que sempre hi ha qui opina que la brevetat no significa enginy lingüístic i capacitat de síntesi, sinó superficialitat. Doncs bé, amb tots els que us situeu més aviat en aquesta banda compartiré aquest regal que en Xavier Marcet ens ha fet al seu bloc (www.xaviermarcet.com) i que he rebut gràcies a la “repiulada” d’en Miquel Duran (miquelduran.net).

“La direcció d’organitzacions ha de resoldre bé tres grans àmbits: el projecte (estratègia, innovació, coordinació), les persones (talent, compromís, motivació) i la part de finances / patrimonial. Per ser un bon directiu cal resoldre aquests àmbits amb competència; i afegir-hi comunicació, capacitat de decisió i exemple personal (autenticitat) per forjar un lideratge creïble, sòlid.

Fàcil, no? No.”

Breu i bo: B&B!

Publicat al Diari de Girona el 19/01/2012

Deixa un comentari