Ingredients:
1) Bona recerca en ciències de la salut i de la vida (biociències). Bona vol dir que es publiqui a les millors revistes del món, que sigui citada per molts investigadors i que sigui rellevant per solucionar problemes existents.
2) Infraestructures científiques potents. El supercomputador de Barcelona o el sincrotró Alba en són dues de grans. Pels que no n’heu utilitzat mai, us he de dir que són exquisides. Feu una cerca a Internet de qualsevol de les dues i us n’adonareu.
3) Persones. En teniu d’intel·ligents, responsables i motivades en molts àmbits de les biociències com per exemple investigadors, professionals de la salut i gestors de la recerca (aquests darrers amb formació ben diversa en ciències, enginyeria, economia o lleis i, a vegades, combinant-ho tot plegat). El sector ocupa a Catalunya 40.000 persones, més de 33.000 en empreses.
Ho aneu cuinant tot plegat en el si de la la BioRegió catalana que compta amb 512 empreses —quasi el doble que l’any 2000—, 56 centres de recerca amb activitat en biociències, 17 hospitals universitaris i 11 universitats que ofereixen formació en aquest àmbit científic.
I quan ho tingueu a punt de mel us n’adonareu que, per exemple, les inversions de capital risc a empreses de la BioRegió s’han multiplicat per 5 des de 2009. I és per això que dimarts a la presentació de l’Informe Biocat 2013, en Roland Wandeler, director general d’Amgen Iberia, ens deia que Catalunya té els elements clau per fer de les biociències el motor de creixement.
Vaig escoltar la recepta, la transcric i la penso assaborir (malgrat que algun punt amargant hi resta com ara l’escassa col·laboració público-privada, però això ho deixo per un altre moment).
Publicat al Diari de Girona el 5 de desembre de 2013
