Les sigles I+D+i són invent exclusivament espanyol que no fa servir ningú més en tot el món i que són realment aberrants per les següents raons:

1. En anglès, l’idioma absolutament imperant en ciència, s’abrevia recerca i desenvolupament com R&D. En alguns idiomes canvien & per la conjunció equivalent o simplement posen RD. En espanyol no es va incloure la conjunció perquè no hagués sonat bé (IyD), la qual cosa val a dir que en català no hagués passat (RiD), però per la influència de l’idioma veí ja han quedat malauradament establertes les sigles RD amb el signe + al mig. Som els únics que hi posem aquest signe.

2. Què és i què no és R+D a tot el món es regeix pel Manual de Frascati de l’OCDE. Res a veure amb la innovació que es regeix pel Manual d’Oslo de l’OCDE. Sintèticament, la innovació, respecte a la R+D, és el moment en el qual l’R+D entra al mercat.

3. En un moment determinat, al principi dels 2000, quan es va crear el Ministerio de Ciencia y Tecnología, el govern espanyol va decidir que ajuntarien R+D amb innovació i així van fer el Plan de I+D+i.

4. El primer problema és afegir encara un altre signe +. Si alguna cosa queda clara al Manual d’Oslo és que com a molt seria una resultant de l’R+D perquè, com deia, és quan aquesta entra al mercat (i, per tant, potser un signe = seria més adequat ;-) . Val a dir, però, que la innovació no només ve de l’R+D i, per tant, es tracta d’un concepte més ampli.

5. El segon problema és posar la “i” en minúscules. Els espanyols no tenen més remei, suposo, per no confondre-la amb l’altra “I”, però en català per descomptat no és cap problema. Però és que, a més, la innovació és molt més gran en conceptes inclosos que no pas l’R+D i, per tant, si alguna “I” hagués de ser petita hauria de ser la de recerca.

No podem parlar d’R+D i innovació enlloc d’R+D+I? Si el Termcat ho ha acceptat ja hem perdut una altra batalla. Ens acostem als espanyols i ens allunyem de la resta del món. Llàstima.

Tweet

A l’Estat han estat 15 els investigadors, incloent els 7 catalans, que han obtingut aquesta ajuda econòmica de l’ERC. En total se n’han concedit 294 (un 12% de les sol•licituds presentades), d’entre les quals destaquen les 68 del Regne Unit, 52 d’Alemanya, 31 de França, 23 d’Itàlia, 22 de Suïssa i 20 dels Països Baixos.

L’ERC es va crear el 2007 per finançar projectes de recerca sense els condicionants dels programes marc de la UE que requereixen que hi hagi grups de recerca de com a mínim 5 països. L’ERC està governat per un consell amb 22 científics i acadèmics de primer nivell que és el responsable d’escollir el Secretari General. Justament el primer en ocupar aquest càrrec va ser Andreu Mas-Colell (2009-2010). El pressupost de l’ERC és de 7500 milions d’euros per al període 2007-2013 que és el del programa marc de recerca i desenvolupament actual (7è). Per al proper programa marc (anomenat ara Horitzó 2020) la Comissió Europea ha proposat un augment important del pressupost. Esperem que es faci realitat. Ens hi juguem el futur els europeus. O el present.

Publicat al Diari de Girona el 26/01/2012

Tweet

És clar que sempre hi ha qui opina que la brevetat no significa enginy lingüístic i capacitat de síntesi, sinó superficialitat. Doncs bé, amb tots els que us situeu més aviat en aquesta banda compartiré aquest regal que en Xavier Marcet ens ha fet al seu bloc (www.xaviermarcet.com) i que he rebut gràcies a la “repiulada” d’en Miquel Duran (miquelduran.net).

“La direcció d’organitzacions ha de resoldre bé tres grans àmbits: el projecte (estratègia, innovació, coordinació), les persones (talent, compromís, motivació) i la part de finances / patrimonial. Per ser un bon directiu cal resoldre aquests àmbits amb competència; i afegir-hi comunicació, capacitat de decisió i exemple personal (autenticitat) per forjar un lideratge creïble, sòlid.

Fàcil, no? No.”

Breu i bo: B&B!

Publicat al Diari de Girona el 19/01/2012

Tweet

Gràcies a un article periodístic dels investigadors José M Martínez i Esteve Fernández de la Unitat de Control del Tabaquisme de l’Institut Català d’Oncologia-IDIBELL, he sabut que al cap d’un any hi ha hagut una reducció dels nivells de fum del tabac superior al 90%, segons un estudi sobre l’impacte de l’actual llei en l’hostaleria. Per tant, s’ha aconseguit reduir l’exposició a un factor de risc ben conegut i demostrat d’afeccions respiratòries, cardiovasculars i de càncer a la població no fumadora i, en particular, la dels treballadors de bars, restaurants i hotels. D’aquí a poc temps segur que es veurà una davallada de les malalties causades pel tabaquisme en no fumadors.

Doncs bé, resulta que després d’anys d’estar treballant la via dels impostos al tabac per incentivar el deixar de fumar, no ha estat fins a l’arribada de la limitació de fumar en espais tancats que s’ha notat un efecte important de reducció del risc. Inevitablement això m’ha fet pensar que un impost sobre les transaccions financeres com proposava James Tobin l’any 1971 per les operacions de canvi de divises, especialment pensat per evitar l’economia especulativa, no farà reduir gaire aquesta pràctica. Ara, si l’objectiu no és minvar-la sinó generar ingressos, llavors ja són figues d’un altre paner. Segons he llegit, Tobin proposava que aquests ingressos anessin al Banc Mundial i al Fons Monetari Internacional, tanmateix.

Publicat al Diari de Girona el 12/01/2012

Tweet

Ara que sóc gran encara vull ser un home perquè tallar-me els cabells em costi més barat, pugui tenir un fill sense haver de passar pel dolor de parir, poder tenir una feina a la televisió sense necessitat que la bellesa sigui una condició imprescindible i no haver de demostrar constantment per segons quines altres feines que tinc la suficient preparació i experiència. A més, essent home tindria més probabilitats de dirigir una empresa, un ministeri o formar part d’un consell d’administració d’un banc o un consell assessor d’una institució.

Ara bé, no vull ser un home si només em puc vestir amb pantalons i mudar-me amb una americana gairebé sempre fosca i on l’única variació sigui la petita peça de roba que constitueix la corbata. Vull vestir de colors i ser lliure en triar l’estil. Vull poder canviar de pentinat i tenyir-me els cabells del color que em plagui acceptant elogis del nou look i no retrets per haver-me tenyit com li passaria a qualsevol home.

Si fos un home, i encara que sigui amb un condicional impossible (perquè si fos un home pensaria en masculí), la manera de fer femenina podria ser escoltada més sovint i potser algun dia tornaria a desitjar ser un home només per la facilitat d’orinar anant d’excursió.

Publicat al Diari de Girona, el 29/12/2011

Tweet

Fa un parell de diumenges vaig conèixer –diguem que- una nova “accepció” de pal de paller: es tracta del nom d’una associació d’animació sociocultural. Ho vaig trobar simpàtic que s’anomenés així, però he de confessar que el més interessant és que vaig aprendre que hi havia un cicle formatiu de grau superior en animació sociocultural. Perdoneu la meva ignorància. Em va posar contenta saber que existia formació reglada per aquest camp tan necessari i encara m’hi va posar més saber que naixia aquesta associació amb vocació d’oferir serveis i generar, si fos possible, llocs de treball.

M’ho explicaven els seus promotors. Animadors socioculturals. Els vaig conèixer en el context d’una fira oferint activitats de manualitats per a mainada. Durant tota l’estona que hi vaig ésser van tenir una alta requesta. Ells sense perdre el somriure i les criatures encantades. Els pares i mares, a qui tractaven amb una delicada simpatia, també encantats.

Posem, doncs, l’animació sociocultural com a pal de paller en aquesta època de restriccions. Trobarem contents les solucions.

Publicat al Diari de Girona el 09/12/2011

Tweet

El significat de la festa és agrair a Déu la collita de la temporada, però a Nord-Amèrica aquesta festivitat commemora, amb molt de menjar, com toca després d’una bona collita, la supervivència dels primers colonitzadors. Se celebra el quart dijous de novembre als EUA i el segon dilluns d’octubre al Canadà.

És una festa tan o més important que Nadal, Cap d’Any o el dia de la Independència (4 de juliol) que són les úniques de tot el calendari que als EUA no es passen a dilluns quan cauen al mig de la setmana. Gran eficiència aquesta. Ben diferent i ben lluny del que passarà a Catalunya d’aquí a dues setmanes. Un aqüeducte amb tota la regla on l’activitat laboral estarà sota mínims. I cada any que passa, però enguany encara amb més força, em pregunto què coi pinten aquestes dues festes en un mes ja escapçat per les festes de Nadal que, és clar, nosaltres a sobre les allarguem fins el dia 6 de gener. No podríem celebrar l’Epifania el 2 de gener? I no podríem eliminar les dues festes de la Immaculada Constitució? Realment són tan importants una i l’altra? I si ho són, no les podríem canviar de dia per evitar aquests aqüeductes tan incòmodes de gestionar laboral i familiarment? Personalment en donaria gràcies. A qui fos.

Publicat al Diari de Girona el 26/11/2011

Tweet

M’imagino que aquesta és també la causa de la disfonia que pateix des de fa un parell de dies Josep Antoni Duran i Lleida. Això és el que m’ha fet pensar en el ritme que porten els candidats durant aquests quinze dies de campanya electoral. El llindar d’incombustibilitat de molts d’ells deu ser molt alt. Sort, per la seva salut, que és un període que té inici i fi ben marcats. Diverses vegades me’ls he imaginat extenuats el dia de reflexió.

Durant la campanya, l’estrès els manté amb un nivell hormonal suficient per aguantar molta excitació i poques hores de son. Un cop acabada, estic convençuda que el seu cos, des de les neurones fins als fibroblasts més indiferenciats, deu agrair la baixada de ritme. És així com, talment fos una d’aquestes cèl·lules, em pregunto si val la pena tanta estripada de gas a fons. De fet, en aquesta campanya més que en qualsevol altra, s’està plantejant que les formes dels debats, mítings i demés actes estan ancorats en d’altres èpoques i que potser no estan mobilitzant vots que és, justament, la raó principal de la campanya electoral i, malauradament, també la causa de la disfonia dels candidats.

Publicat al Diari de Girona el 17/11/2011

Tweet

I heus aquí com s’havia d’anar en fila índia, ensenyar el tiquet a un senyor i arribar a uns llocs plens de safates on s’hi havia d’abocar qualsevol cosa de líquid que es portés a sobre (inclòs el minitub de pastadents del raspall plegable) i qualsevol cosa que pogués tallar. Doncs bé, vet aquí que una vegada una noia hi va anar i, un cop allà, va haver d’abocar-hi la mostra de colònia i les microtisoretes plegables –que se les van quedar- i, com que duia jaqueta, li van fer treure. Llavors van veure que a sota portava una bonica torera i li van fer posar a la safata. El cinturó i el mocador de coll també va haver de dipositar-los-hi. Van veure que duia sabates de taló i va haver d’omplir més la safata amb aquests elements tan importants per desplaçar-se. Després, com que a la bossa hi duia un ordinador, li van fer treure i posar-lo en una safata diferent. I, finalment, descalça, amb samarreta, i la bossa de mà i 3 safates a coll, es va dirigir a unes màquines amb cintes transportadores on havia de posar-hi el que duia i passant llavors ella sota un arc magnètic. Tot i que li havien explicat que tot plegat era per evitar que l’arc xiulés, resulta que en passar-hi, l’arc va xiular! Això va comportar que una senyora uniformada la magregés fins que va notar les anelles dels sostenidors. Vet aquí el que ha fet xiular! “Ja pot passar, senyora”. I ella va avançar, es va vestir i va anar a la porta des d’on havia de sortir el seu avió. I conte explicat, conte acabat.

Publicat al Diari de Girona el 10/11/2011

Tweet

Aquesta segona edició de l’Informe Biocat (el primer va ser el 2009) amb, per cert, una suggerent aportació de Pere Condom, director del Parc Científic de la UdG, va ser presentat de manera clara i concisa per Marta Príncep, directora d’innovació, davant d’un auditori amb 150 persones del món de la recerca, privada o pública, de l’empresa i de les institucions; la majoria “decision-makers” dels àmbits respectius.

Reptes molts i els més significatius exposats allà mateix per Vendrell (consultables al web de biocat), però ara deixeu-me gaudir encara de la ressaca de tants números estimuladorament en moviment.

Publicat al Diari de Girona el 03/11/2011

Tweet