Fa uns dies, gràcies a Juliet Webster, directora del grup de recerca sobre gènere i TIC de l’IN3 de la UOC, vaig escriure al bloc Open Thoughts en la sèrie “I si Steve Jobs hagués estat una dona?” (Jobs va ser el creador d’Apple, avui dia l’imperi dels ipad i iphone).
En el post hi deia que sembla ser que quan vam ser “creades” vam mossegar una poma. O això és el que ens expliquen. Com també ens fan notar –tot i que subtilment- que estudiar enginyeria no és per a dones. I tant una cosa com l’altra està ben lluny de la realitat. Només són maneres de fer-nos veure que per ser dones estem més predisposades per unes tasques i actituds, i no per a d’altres. I en realitat ens hi acaben predisposant; però no pas per raó genètica sinó per culturització. Des que naixem ens eduquen fent-nos creure que hi ha un color de nenes i un de nens. Més tard, unes joguines de nenes i unes de nens. I més endavant ens acabem creient que hi ha uns estudis per nois i uns per noies. I d’aquí a pensar que hi ha més homes vàlids per a càrrecs de direcció que no pas dones no hi ha gaire passos més.
A Catalunya es graduen més dones que homes a la universitat i això no ha produït un canvi substancial en la proporció de dones amb càrrecs. En bona part perquè hem crescut pensant que no hi tenim una adequada predisposició. Doncs, no m’ho crec. I, per tant, no tinc perquè creure’m que ens delim per mossegar pomes. O sí? Ben mirat, potser és el que hem de fer. Jobs va triar una poma mossegada de logotip i va trencar motllos. Potser –i especulo- el va triar com a símbol trencador, pensant en la primera persona, una dona, que va ser capaç de saltar-se l’estatus quo. I és que sovint per avançar cal saltar-se’l.
Publicat al Diari de Girona el 19 de desembre de 2013
