Mitjançant la revista The Economist he conegut l’estudi de l’OCDE sobre com arreu del món es valoren econòmicament les habilitats cognitives. L’informe, publicat el 19 de desembre, es basa en un estudi del Programa per a l’Avaluació Internacional de Competències dels Adults (PIAAC, en les sigles angleses) amb enquestes portades a terme a més de 150.000 persones de 16 a 65 anys en 24 països, a les quals se’ls hi demanava dades sobre la feina i passaven unes proves aritmètiques, de llengua i de resolució de problemes. L’informe de l’OCDE analitza dades dels 22 països següents: Alemanya, Anglaterra (amb Irlanda del Nord), Àustria, Canadà, Corea, Dinamarca, Eslovàquia, Espanya, EUA, Estònia, Finlàndia, Flandes, França, Irlanda, Itàlia, Japó, Noruega, Països Baixos, Polònia, República Txeca, Suècia i Xipre.
Les conclusions posen de manifest que en tots aquests països es cobra més si es tenen habilitats cognitives superiors. Per exemple, un augment d’una desviació estàndard en les habilitats aritmètiques s’associa amb un augment mitjà dels salaris d’un 18%. O també, de mitjana, un any addicional d’educació s’associa amb un 5,9% més d’ingressos, sobretot condicionat a les habilitats numèriques. Amb tot, hi ha una gran heterogeneïtat entre països: els salaris en els països amb majors habilitats (EUA, Irlanda i Alemanya) són 2 cops superiors als països amb menors habilitats (Suècia, la República Txeca i Noruega).
Ara, el curiós és un dels aspectes que destaca The Economist; en una de les anàlisis s’observa com els ingressos més baixos per les habilitats cognitives es donen en els països amb més densitat sindical, amb major protecció de l’ocupació i amb el sector públic més gran. Uix.
Publicat al Diari de Girona el 9 de gener de 2014
