Arxiu de l'autor: Marta Aymerich

Els homes en tenen dos, el superior i l’inferior, i les dones a part d’aquests també tenim els majors i els menors que a diferència dels anteriors sempre portem coberts. Parlem, però, dels llavis que totes les persones, independentment del … Continua llegint →

Com que la majoria dels que llegiu aquest diari sou, com el diari, de Girona, sé que no us ha estranyat el títol i que el primer que us ha vingut al cap són les galetes gairebé semiesfèriques del tot … Continua llegint →

Aquests animals són els favorits per a la recerca preclínica, és a dir, aquella que té per objectiu investigar sobre malalties humanes en models animals. Doncs bé, segons llegeixo a la revista Science, els investigadors utilitzen pràcticament sempre rates i … Continua llegint →

Torno a casa mentre escolto en Kílian Sebrià al Catalunya Vespre, l’informatiu de Catalunya Ràdio. M’explica en Kílian que s’han presentat a Terrassa els resultats d’uns estudis finançats per la Comissió Europea sobre el repte educatiu que representa la inclusió … Continua llegint →

Diu la Viquipèdia que “la mà es una part del membre superior d’un ésser humà o la pota anterior d’un altre primat”. Diu també que “es distingeixen de les potes per tenir un dit oposat a la resta”. En general … Continua llegint →

La diferència entre la crònica rosa al paper cuixé o a la televisió és que en el primer, majoritàriament, s’hi exposen les fotos amb titulars “blancs” (per exemple, “María Juana guapísima después del nacimiento de su primer hijo”) mentre que … Continua llegint →

En tenim dos d’ulls. Sabem com els apreciem perquè quan una cosa ens ha costat molt diem que ens ha costat un ull de la cara. El cert és que sempre m’he preguntat perquè especifiquem, en aquesta expressió, que els … Continua llegint →

Heu llegit bé: “del Ram” i no “de Rams”. Ho diuen així els mallorquins perquè no parlen del “diumenge de Rams” sinó del “dia del Ram”. De fet, així és com jo recordo que es deia aquí (o es diu … Continua llegint →

  Sí, amb “sostenidors” m’estic referint a la peça de roba interior que imagineu. Tot i que no es diu què sostenen, tots sabem quina, o quines –més ben dit- funcions tenen. Doncs bé, una metgessa nordamericana, Elena Bodnar, n’ha … Continua llegint →

El vespre en qüestió va ser el del dilluns 8 de març, dia de la dona treballadora. Dit sigui de passada, se’m fa difícil entendre perquè hi posen l’adjectiu. Intueixo que deu excloure a les que viuen de renda i … Continua llegint →