Torno a casa mentre escolto en
Kílian Sebrià al Catalunya Vespre, l’informatiu de Catalunya Ràdio. M’explica
en Kílian que s’han presentat a Terrassa els resultats d’uns estudis finançats
per la Comissió
Europea sobre el repte educatiu que representa la inclusió
social a Europa. Em parla de l’estudi INCLUD-ED i això em permet
que, després a casa, aprengui que la participació de les famílies i
de la comunitat en els processos educatius té un elevat impacte en els
resultats de l’ensenyament. I també aprenc que el tipus de participació que representa
un èxit superior inclou la formació de familiars a l’escola.
La presentació d’aquest estudi no
es va fer a Terrassa per casualitat, sinó perquè es va triar una escola que fa
servir aquest tipus d’estratègia educativa. L’escola es diu Mare de Déu de
Montserrat i, curiosament, s’hi presentava abans d’ahir que se’n celebrava
l’onomàstica. De tota manera, que se’m quedés gravat el nom no va ser tan per
aquesta coincidència com pel fet que la periodista l’anomenés Verge de Montserrat.
Em va estranyar i per Internet vaig comprovar que realment l’escola es diu Mare
de Déu de Montserrat. I és que tot i que darrerament, com vaig constatar
dimarts, es fa servir tan Verge com Mare de Déu, jo sempre he pensat que els
catalans era aquesta darrera denominació la que utilitzàvem. De fet, em sembla
d’una lògica abassegadora que sigui així; l’important és que la Senyora sigui
la mare d’algú omnipotent i penso que té poca rellevància de quina manera el va
engendrar. Sobretot avui dia quan hi ha tantes maneres de concebre que el que
va ser un miracle al segle I, ara la tecnologia ho permet; si és que, és clar,
alguna dona prefereix ser mare i verge alhora.
Publicat al Diari de Girona el 29/04/2010
