Diu la Viquipèdia que “la mà es
una part del membre superior d’un ésser humà o la pota anterior d’un altre
primat”. Diu també que “es distingeixen de les potes per tenir un dit oposat a
la resta”. En general en tenim dues i la Viquipèdia m’informa que “l’ús
principal de les mans és el d’agafar i sostenir objectes”.
Hi afegeixo que un dels objectes
que pot sostenir és una copa, normalment amb vi o cava a l’interior. El que no
diu la Viquipèdia i que m’ha costat molt trobar escrit és com cal agafar la copa. Per mi resulta
evident que com s’ha de fer és per la part de la tija i no pas per la part que
conté el líquid. Em pregunto per què tenen tija, sinó? El sorprenent del cas,
però, és que pràcticament enlloc s’agafa la copa per on toca. A totes les pel·lícules
que recordo, les mans agafen les copes per la part que conté el vi. Penso que
no caldria fer l’esforç de posar-hi copes a l’attrezzo si no s’utilitzen com
caldria.
A part d’agafar malament les
copes, les mans les fem servir per un reguitzell de coses (menjar, saludar,
picar, palpar, mesurar a pams i, fins i tot, alguns per llegir) i, a més,
figuradament encara les fem servir més. Parlem de tenir les coses a mà, o fer a
mans alguna cosa, com un document en una reunió; també parlem de la mà d’obra,
d’allargar la mà a algú i d’una mà de llibres o de jerseis o del que sigui. També
alguns comprem cotxes de segona mà i, darrerament, també es pot comprar roba de
segona mà (vivim tant en l’opulència que la roba que abandonem es pot
revendre!). I curiosament, en algun idioma com en l’espanyol, per evitar dir
“peus”: a les cartes dels restaurants hi trobareu “manitas de cerdo”. La
gràcia, però, és que no són ni mans ni peus.
Publicat al Diari de Girona el 22/04/2010
