Arxiu de l'autor: Marta Aymerich

  És d’hora, molt d’hora, però alguna cosa no em deixa seguir en posició horitzontal amb els ulls tancats. Com que no aconsegueixo l’objectiu de continuar en la posició desitjada, decideixo canviar-la per la de vertical amb els ulls oberts. … Continua llegint →

  En sento parlar per primer cop -disculpeu la ignorància- aquest estiu tot llegint un article del diari econòmic La gaceta de los negocios. Es tracta d’infermeres especialitzades en nounats que són contractades a domicili per ocupar-se durant unes hores … Continua llegint →

Vàrem entrar al segle XXI conscients que vivíem a la societat de la informació. De seguida vàrem comprendre que la informació no era el més important sinó com aquesta es processava, sintetitzava i s’utilitzava bàsicament per a la presa de … Continua llegint →

Dimarts TV3 va fer públiques algunes conclusions del segon “informe Vilardell” sobre la racionalització de la despesa sanitària: cal que augmenti un 8% la dotació del sistema sanitari i per fer-ho es proposen algunes mesures com apujar els impostos del … Continua llegint →

Si el Palau de la Generalitat al Cap i Casal de Catalunya és a la Delegació Territorial del Govern de la Generalitat a Girona, llavors la Plaça Sant Jaume és a la Plaça Pompeu Fabra. Això és el que he … Continua llegint →

En aquests dies de tendre –per no dir-ho d’una altra manera menys elegant- discussió sobre lemes, o millor dit, sobre si calen o no calen, trobo que aquest títol podria ser un bon lema, no? No sé ben bé perquè … Continua llegint →

Llegeixo a Maureen Dowd, premi Pulitzer 1999, gràcies a una recomanació d’un col·lega. La periodista es pregunta si els mòbils són comparables al tabac. I ho diu, sobretot, no tant perquè el risc de càncer o d’addicció s’assemblin. De fet, … Continua llegint →

He participat en una taula rodona organitzada pel Cercle d’Economia a on només arribar-hi ja val la pena perquè pots fer-ho passant per davant de dues –si em permeteu- catedrals: Vinçon i La Pedrera. El cert és que l’oportunitat de … Continua llegint →

És brutal l’atracció que té aquest punt cardinal. Tan és així que tot el bo i millor sempre passa al nord. És a dir, a l’hemisferi nord, al nord d’Europa, a la cara nord dels Pirineus… Hi ha algunes excepcions, … Continua llegint →

Quan era adolescent i estava de moda portar frases escrites a la carpeta, n’hi tenia una que deia que es necessiten 72 músculs per enfadar-se i 14 per somriure. Després solia anar seguit d’alguna cosa així com “estalvia energia: somriu!”. … Continua llegint →