Vàrem entrar al segle XXI conscients que vivíem a la
societat de la
informació. De seguida vàrem comprendre que la informació no
era el més important sinó com aquesta es processava, sintetitzava i
s’utilitzava bàsicament per a la presa de decisions en qualsevol àmbit (des del
més científic i sofisticat fins al més quotidià) i, per això, ara parlem de la
societat del coneixement. De fet, hi ha definicions molt completes i que sovint
utilitzo però que ara no vénen al cas.
Fins dimecres passat jo encara
seguia instal·lada en la societat del coneixement i resulta que sento a Jordi
Porta (expresident d’Òmnium i abans director de la fundació Jaume
Bofill) dir que l’evolució de la societat del coneixement és
la societat del pensament que és la que té en compte les conviccions ètiques o
morals. M’agrada la idea. Me
l’apunto. I no puc aixecar el llapis de la llibreta perquè després sento que en
Germà Bel
diu que cal que sigui més estesa la “responsabilitat d’assumir les pròpies
decisions”. Això deu ser, doncs, la societat del pensament. Si la del
coneixement ens permet prendre decisions mitjançant el procés i síntesi de la
millor informació disponible, la del pensament ens fa responsables, amb totes
les conseqüències ètiques, d’aquestes decisions.
És així com jo interpreto els
escrits d’Eudald Carbonell quan, almenys des del 2007, preconitza que “estem
entrant en la societat del pensament i, conseqüentment, els humans hem de ser
capaços d’entendre que la immensa xarxa de coneixement que existeix s’ha posat
a la nostra disposició i és un tresor intel·ligent que ha de ser articulat
críticament”. Allò que importa, diu, és tenir un pensament crític. No hi podria
estar més d’acord.
Publicat al Diari de Girona el 29/07/2010
