Dimarts TV3 va fer públiques
algunes conclusions del segon “informe Vilardell” sobre la racionalització de
la despesa sanitària: cal que augmenti un 8% la dotació del sistema sanitari i
per fer-ho es proposen algunes mesures com apujar els impostos del tabac i
l’alcohol, el copagament en els medicaments per als jubilats en funció de la
renda o fer una llista d’espera única a Catalunya.
I va ser també dimarts que a la
UOC parlàvem de l’informe FEDEA-McKinsey que conclou que amb l’esquema actual
el sistema sanitari espanyol no és sostenible. Tot i que la situació de partida
és bona, amb un cost entre els més baixos d’Europa i l’esperança de vida més
alta, la situació financera és preocupant. Acumula un dèficit de 11.000 milions
d’euros (20% del pressupost total de sanitat el 2007), a mig termini la despesa
sanitària es podria duplicar i, en deu anys, la qualitat i equitat del sistema
se’n ressentiran si no es reforma.
I és per això que la responsabilització
de pacients i professionals és clau per revertir la tendència. Per una
banda, s’ha d’adquirir major consciència sobre l’ús que es fa del sistema: es
va al metge un 40% més que la mitjana de la UE-15, entre un 30 i un 80% de les
visites d’urgències es podrien evitar i la despesa farmacèutica per càpita és
un 40% més alta que a Bèlgica, Dinamarca o el Regne Unit. Per altra banda,
malgrat que els professionals sanitaris són clau en la gestió dels recursos
sanitaris, no es pot saber quins centres o professionals destaquen en termes de
qualitat clínica i eficiència en la gestió (al contrari que a Suècia o
Alemanya).
Estàvem o no d’acord amb les
mesures a prendre, però vam coincidir en que cal valentia política per
aplicar-les.
Publicat al Diari de Girona el 22/07/2010
