Enguany ha estat la periodista Rosa Cullell
qui ha pronunciat la conferència inaugural de la UdG. Escric aquestes
línies mentre l’escolto. Comença dient que la seva primera compra universitària
no va ser una màquina d’escriure sinó unes “catiusques” perquè –puntualitza-
ella és de la generació Ho Chi
Min, la de les primeres promocions de la UAB i que, per tant, havien de caminar
camps a través per arribar a la facultat.
Després, combinant altres
simpàtiques referències personals amb reflexions sobre els mitjans de
comunicació i el canvi que Internet ha aportat a la comunicació, explica que el
quart poder ha minvat la influència perquè ha perdut el monopoli de la
intermediació entre la realitat i la notícia que arriba al ciutadà. Ara –diu-
qualsevol des de casa pot crear opinió i també qualsevol és el primer d’arribar
a gravar una imatge que passa prop de casa seva.
Ella acaba i arrenquen els
aplaudiments. Paro d’escriure per aplaudir.
El parlament de cloenda el fa la rectora Anna Mª
Geli. Fa referència, també com els altres ponents, a l’època de restricció
econòmica que vivim, però deixa entreveure que comporta oportunitats i és llavors que parla
de l’aliança estratègica que lidera la UdG, el Pol de Recerca i Educació
Superior (PRES) Pirineus Mediterrània, juntament amb la Universitats de
Perpinyà, Lleida, Illes Balears i París VI. No és només una qüestió de diners,
insisteix; fa falta creure’s de debò que la Universitat és un sector estratègic
per sortir de la crisi i que poques veus, que no siguin universitàries, s’alcen
reclamant-ho.
Justa la fusta, penso. I quan
encara no han acabat els aplaudiments el Cor de la UdG canta divinament el
Gaudeamus Igitur.
Publicat al Diari de Girona el 7/ 10/2010
