El terme web 2.0 es va “inventar”
el 2004 per a referir-se a un concepte d’Internet on la direcció de la
informació deixava de ser unidireccional per passar a ser multidireccional. És
a dir, que en l’era 2.0 tothom aboca i comparteix informació sense ni tan sols
haver de tenir una plana web. Pots penjar els teus comentaris a Twitter, penjar
les fotos a Flickr o els vídeos a YouTube
i, de fet, tot el que vulguis a gairebé on vulguis.
De llavors ençà tot ha crescut
tant que ja es parla d’especialitzacions en web 2.0, com per exemple el que
s’ha anomenat “medicina 2.0”
o “salut 2.0”;
i és que s’ha arribat tan lluny que ja hi ha qui porta a terme estudis
científics i els publica en revistes biomèdiques. El darrer que he conegut es
va publicar el mes d’abril d’enguany a la revista American
Journal of Infection Control per part d’uns investigadors de
la Universitat de Columbia (Nova York). Els autors van decidir estudiar tots
els missatges de Twitter entre el març i el juliol de 2009 relacionats amb els
antibiòtics. Van analitzar milers de missatges i els van classificar en 11
grups diferents com ara ‘assessorament’, ‘efectes adversos’, ‘diagnòstic’ o ‘informació
errònia i mal ús’. M’interessa destacar aquests darrers perquè van trobar fins
a 345 missatges relacionant grip i antibiòtics amb 172.571 seguidors, i 302
relacionant refredat i antibiòtics amb 850.375 seguidors!
La conclusió de l’estudi és que
si bé a través de Twitter (o per extensió altres webs 2.0) es pot difondre
informació mèdica de manera més ràpida, abundant i directa, el cert és que
també es transmet, igual que amb el “boca-orella”, informació errònia, com ara
recomanar antibiòtics per un refredat o una grip.
Publicat a Diari de Girona el 14/10/2010
