Per Nadal només faltaran 7 dies perquè s’apliqui
la nova llei del tabac. Ahir la comissió de Sanitat del Congrés de Diputats la
va aprovar per consens i a partir del 2 de gener de 2011 es prohibirà fumar a
tots els establiments de restauració i oci sense excepcions. Tampoc no es podrà
fumar als parcs infantils ni a l’exterior dels hospitals. Llàstima, de tota
manera, que es podrà seguir fent als espais exteriors dels centres
universitaris. Francament, si impedir fumar a l’espai extern que envolta un
hospital s’ha fet “per pedagogia sanitària” –segons llegeixo als diaris-,
entenc que la universitat, centre pedagògic per excel·lència, també caldria fer
educació per a la salut, no?
Tanmateix, permeteu-me que rebaixi la
transcendència d’aquestes línies i faci esment d’un parell d’anècdotes
relacionades amb el tabac. Es tracta de dues inscripcions que tot i que
simpàtiques, també són una mica grotesques.
Una la vaig sentir a Catalunya Ràdio; algú
explicava que viatjant per la Patagònia argentina havia vist en uns vidres d’un
autocar la frase: No fume aquí, suícidese
en otra parte.
L’altra la vaig veure (i fotografiar)
personalment l’any 1992 a
Galway, Irlanda, on hi vaig estudiar com a Erasmus. El cartell era en un pub i
hi deia (traducció lliure de l’anglès): “El fum de la cigarreta és el residu
del teu plaer. Impregna l’aire i empastifa els cabells i la roba, per no parlar
dels meus pulmons. Això té lloc sense el meu consentiment. Jo també tinc un
plaer, m’agrada beure’m una cervesa de tant en tant. El residu del meu plaer és
l’orina. Et molestaria si pugés dalt d’una cadira i —– sobre el teu cap?” (a
la versió original també hi havia les línies censurant el verb que falta).
Publicat al Diari de Girona el 21/10/2010
