Aquest és un dels lemes dels
escoltes. Jordi Pujol
el recordava dimarts en la presentació del llibre “L’escoltisme mundial: la
discreta remor d’un bosc que creix” d’Eduard Vallory, que és l’adaptació de la
seva tesi doctoral, primer estudi acadèmic sobre l’escoltisme mundial en
conjunt. En l’acte en va fer una síntesi brillant.
Pujol explicava com el lema
representa el valor de la disponibilitat associat a l’esperit de servei i
celebrava que fos així en un moviment que és d’abast mundial (30 milions
d’infants i joves de més de 160 països). Va repetir-lo un parell de cops i en
un d’ells, Ernest Benach, un altre dels presidents presentant el llibre, va
reblar: “sempre a punt… tant com puc”, per si de cas quedaven dubtes de la
virtut que la frase promou. El tercer president present a l’acte, Pasqual
Maragall, va haver de marxar abans però tot i així, la moderadora, la rectora
de la UOC Imma
Tubella, va poder explicar una anècdota que ell relata a “Oda
inacabada” sobre el seu agrupament escolta i el de Jordi Pujol. Prèviament
Pujol n’havia explicat una altra. Era l’època en què Pujol tenia uns 25 anys i
Maragall 12 o 13.
Amb tot, Pujol va definir-se com
un escolta “marginal”. Va explicar que no havia estat mai directament en un
agrupament, tot i que havia participat en activitats d’un d’ells. Benach, en
canvi, en ser interpel·lat per la rectora dient “President, atès que vostè sí
que va ser escolta…”, ell va corregir: “no vaig ser; SÓC escolta”. I ser
escolta vol dir, com assenyala Vallory, exercir els valors de l’esforç,
l’honestedat, la responsabilitat, la solidaritat i el respecte a la natura,
entre d’altres. Magnífica feina, penso, la de l’escoltisme en una societat.
Publicat al Diari de Girona el 30/09/2010
