Un inversor privat és una persona
que finança una empresa que comença i que no ha creat ell. Per descomptat
espera obtenir-ne al cap d’uns anys un retorn, però el que sovint passa és que
moltes de les empreses en les que inverteixen no acaben donant els resultats
esperats. A aquests inversors se’ls anomena Business
Angels que literalment vol dir “àngels dels negocis” però, com que és una
mala traducció, s’usa el nom en anglès.
Dimarts vaig tenir l’oportunitat
de sentir a tres d’aquests “àngels”: Ignasi Fonts, Miquel Costa (gironí) i
Dídac Giribets. Exposaven els seus pensaments i responien a les preguntes dels
assistents en el marc dels “Esmorzars ACC1Ó”. Vaig aprendre moltíssim i vaig
saber també què opinaven sobre invertir en incubadores d’idees (massa risc, van
venir a dir).
Vaig sentir a parlar d’aquest
concepte fa uns anys, però aquest estiu vaig llegir un article del New York
Times on es deia que avui dia moltes de les oficines de transferència de
tecnologia intenten vendre idees sense saber-ne l’atractiu comercial i que així
era com s’actuava en enginyeria fa 50 anys (es dissenyava el producte i després
es contractava el màrqueting per vendre-ho). Ara ningú faria això, seguia
l’article, sense primer explorar les necessitats dels clients. Del que es
tractaria, doncs, és de pensar primer una llista de descobriments científics
prometedors (incubadora d’idees) i cercar qui està fent recerca sobre això per
començar a desenvolupar-ho. En el camp de la medicina, per exemple, és
perfectament factible pensar en quins descobriments serien necessaris (la
pràctica clínica en revela sovint d’idees) i, de fet, els exemples reals i
milionaris que citava l’article eren d’aquesta àrea.
Publicat al Diari de Girona el 23/09/2010
