Kim Clijsters és una tenista
belga que dilluns va guanyar l’Open dels Estats Units. Si bé el tenis femení té
molta menys repercussió que el masculí (vaja, com a la majoria d’esports… I
potser el tenis és el que menys), en aquesta ocasió ha estat diferent. La raó
ha estat que Kim Clijsters s’havia retirat del tenis professional durant 2 anys
i escaig a causa d’un embaràs i posterior maternitat i, havent tornat tot just
aquest estiu, ja ha guanyat aquest important torneig passant per davant de tenistes
que han estat al capdamunt tot aquest temps, com les germanes Williams. Tan és
així que molts diaris han coincidit a parlar de la tenista com “Mama
Clijsters”.
Doncs sí; fa ràbia que sigui
notícia per aquesta raó. Hauria de ser més habitual que una esportista pogués
ser mare i no per això haver-se de retirar de manera permanent. És evident que
l’embaràs i la lactància com a alimentació exclusiva del nadó no permeten fer
esport d’elit, però un cop superades aquestes etapes no hi ha d’haver problema
per tornar a fer la mateixa activitat esportiva si una ho desitja. Físicament
et tornes a recuperar. I el tenir cura de la o les criatures després no ha de
ser un impediment: ja han demostrat els homes esportistes que és possible
compaginar esport i paternitat. Si no m’erro, el seu company Roger Federer va
ser pare de bessones aquest estiu. Per tant, també ha de ser compatible esport
i maternitat.
Amb tot, de tots els titulars de
diaris, el que més gràcia m’ha fet és el d’un diari espanyol que té per nom les
tres primeres lletres de l’abecedari. Deia: “Clijsters guanya el torneig i
ridiculitza al tenis femení”, pel fet que guanyés algú que portava 2 anys
retirada. Fantàstic, no?
Publicat al Diari de Girona el 17/09/09
