Em cau a les mans un document de
l’OCDE escrit per Francesc Pedró que parla de l’aprenentatge en el nou
mil·lenni. Sembla ser que hi ha una “nova espècie”, l’Homo Zappiens,
per la capacitat de fer zàping entre diferents fonts d’informació digital, i
que Pedró anomena NML (sigles angleses de new millennium learners, és a
dir, aprenents del nou mil·lenni). Es considera que la generació del nou
mil·lenni (més o menys els nascuts a partir de 1980) és adepta als ordinadors,
molt creativa amb la tecnologia i, sobretot, molt acostumada a fer múltiples
tasques alhora en un món on les connexions ubiqües es donen per fet.
És evident que si hi ha una nova espècie els qui vulguin
comunicar-s’hi caldrà que s’adaptin a les seves característiques i és així com,
per exemple, llegint un diari anglès hi trobo un article que explica com triar
universitat “sense sortir del llit”. Es refereix a que les universitats ho
pengen tot a Internet perquè no t’hi hagis de desplaçar si no vols. És més,
t’hi pots comunicar a través de Facebook i Twitter. I és que, de fet, fa temps
que moltes universitats anglosaxones utilitzen eines d’Internet per produir
material (sovint classes senceres!) com per exemple iTunesU que és
el mateix que el de la música (iTunes) però amb contingut universitari. Algunes
universitats han produït paquets especialment dirigits als futurs estudiants,
com ara la Universitat d’Oxford amb el seu PodOxford.
Continuant amb l’article de Pedró, vull destacar un aspecte
dels molts que s’hi esmenten i és que, entre els joves, a menor estatus
socioeconòmic, major és la freqüència d’ús de tecnologies digitals. Es trencarà
així el paradigma de millor educació a major estatus?
Publicat al Diari de Girona el 21/05/2009
