Ella és un personatge (“avatar”
segons llenguatge propi) de Second Life, el web aquest on s’hi reprodueix un
autèntic món paral·lel. Un dia, ja fa prop de dos anys, vaig escriure en
aquesta mateixa plana sobre aquest món. Per fer-ho vaig crear Berta Pessoa i
vaig navegar-hi. Vaig veure-hi tant! Tanmateix, la Berta, pobra, deu estar un
xic avorrida perquè no l’he tret mai més a passejar. I és una pena perquè
sovint sento coses que passen a Second Life i que s’ha perdut: un concert d’Els
Pets, un curs de dret a Harvard, la festa d’aniversari d’en Roger i un
llarguíssim etcètera. Ara, el que m’ha semblat brutal és el que vaig sentir fa
uns dies: s’ha creat una droga virtual! Sí, uns investigadors nordamericans han
dissenyat un “fàrmac” que modifica les experiències visuals mentre navegues per
Second Life. Òbviament no es tracta de cap droga química sinó d’un programari
per l’ordinador, però el paral·lelisme està tan ben fet que fins i tot han
dissenyat físicament una píndola (on dins hi ha una memòria USB amb el
programa, és clar) i s’han inventat una malaltia per a la qual posar-hi remei, la Wanderlust Deficit
Disorder. És difícil de traduir, però ve a ser alguna cosa
així com el trastorn a causa de la manca de desig de navegar per la xarxa sense
cap objectiu. Vaja, que la
Berta Pessoa la pateix en aquests moments i molts de
vosaltres també (feu-s’ho mirar que segur que us ho diagnostiquen). La droga es
diu Virta-Flaneurazine i fins i tot li han creat una estructura molecular!
La gràcia és que això té el seu
interès en el món real. Ja és sabut que Second Life fa servei a molts
investigadors. Realitat i ficció no havien estat mai tant a tocar!
Publicat al Diari de Girona el 6/11/2008
