UNIVEST

Publicat el 16 juliol 2011 per Marta Aymerich

Fa uns dies necessitava un acrònim per referir-me a un projecte el nom del qual era massa llarg. Hi vaig estar pensant una estona i no l’acabava de trobar. De cop vaig pensar que segur que “Sant Google” m’ajudaria. Vaig posar “acronym creator” i allà mateix em sortien diverses opcions que automàticament et creen tants acrònims com vulguis en funció del que t’interessi destacar. Genial. Vaig trobar l’acrònim desitjat que, malgrat no ser cap dels suggerits, l’artilugi em va inspirar i, a sobre, m’ho vaig passar pipa cercant-lo.

Dubto que els del congrés internacional UNIVEST, organitzat per la Universitat de Girona i la tercera edició del qual comença avui, fessin servir un enginy com el descrit, però el trobo un gran acrònim. És fàcil de pronunciar i de recordar i queda clar què evoca: el congrés va d’educació superior, és a dir, d’UNIVersitat, essent la manera com aprèn l’ESTudiant el centre del congrés.

Lluny de les fogueres de vanitats de molts congressos científics, aquest es desenvolupa d’una forma innovadora on hi participen professors, però també estudiants i personal d’administració. Es tracta, com diu la directora de l’Institut de Ciències de l’Educació Josep Pallach de la UdG, Meritxell Estebanell, de “crear espais on els agents implicats es puguin reunir, debatre, compartir experiències i plantejar solucions de futur” en la línia de “situar els aprenents i la creació de coneixement en l’eix principal de l’activitat universitària” enlloc de només “prioritzar els continguts i la docència” com fins ara, tot i que –afegeix- “aquest canvi de mentalitat no resulta fàcil de fer”. El lema d’enguany no podia ser més evocador d’aquesta idea “L’autogestió de l’aprenentatge”.

Publicat al Diari de Girona el 16/06/2011

Publicat dins de Educació superior | Deixa un comentari

La solució del 80%

Publicat el 16 juliol 2011 per Marta Aymerich

Amb un títol que començava com el d’aquesta columna, Carol Rozwell, analista industrial que investiga sobre les xarxes socials, va fer una conferència a la UOC fa uns mesos. Rozwell afirma que l’èxit d’un projecte depèn en un 20% de la tecnologia i en un 80% de les persones. Siguin o no exactes aquests percentatges, em sembla una aproximació sobre la qual es fa difícil dissentir.

Per tant, per fer rutllar un projecte és ben clar on cal centrar els esforços. És per això que és important analitzar les relacions d’aquest “80%”. Per fer-ho, Carol Rozwell  proposa fer dues anàlisis: la de la xarxa organitzativa i la de la xarxa de valor. La primera, malgrat que pel nom pugui semblar l’organigrama de jerarquies d’una organització, en realitat significa explorar les connexions i els fluxos de comunicació i informació entre individus. Els resultats d’aquesta anàlisi es mostren en un “mapa” on s’hi visualitzen les relacions “tal com són” en una organització. D’altra banda, amb l’anàlisi de la xarxa de valor s’examinen les transaccions entre els rols que creen un valor econòmic, és a dir, els intercanvis existents de productes, tan tangibles com intangibles, amb la qual cosa es poden veure com funcionen els equips multifuncionals i transversals.

Està clar, doncs, que la col·laboració és fonamental per a l’èxit d’un projecte. Tanmateix, com diu aquesta analista, certament “hi ha persones que col·laboren per naturalesa i persones que mai no s’associaran amb altres; això sí, la majoria de persones necessiten una prova que la col·laboració els beneficiarà”. El pragmatisme o, si voleu, utilitarisme, d’aquesta darrera frase és el que més m’ha agradat. Ja m’he fet seguidora seva al Twitter.

Publicat al Diari de Girona el 9/06/2011

Publicat dins de Sociopolítica | Deixa un comentari

Mòbils i càncer

Publicat el 16 juliol 2011 per Marta Aymerich

L’Agència Internacional de Recerca en Cancer de l’OMS va distribuir dimarts una nota de premsa on s’especificava que s’ha analitzat l’evidència científica, és a dir, tots els estudis científics publicats, sobre la relació entre les radiacions de mòbils i els càncers cerebrals. S’ha trobat associació amb el glioma (maligne) i el neurinoma del nervi acústic (benigne). Tanmateix, aquesta relació s’ha classificat com a “limitada” ja que no es poden descartar del tot que hi hagi biaixos o factors confusors. En definitiva, que podria ser que més endavant, amb més recerca, es trobés que són altres factors relacionats amb les persones que utilitzen els telèfons mòbils els causants dels tumors. D’altra banda, no s’ha trobat prou evidència científica que relacioni els telèfons mòbils amb altres càncers.

Aquesta Agència de l’OMS classifica els diferents elements estudiats en 5 nivells en funció del risc de càncer (1, 2A, 2B, 3, 4). Les radiacions dels mòbils es troben en la categoria 2B per als tumors esmentats més amunt, conjuntament amb d’altres 266 substàncies que són de risc per a altres càncers. És evident, doncs, que estem parlant d’un possible risc de càncer, com bé glossen alguns mitjans de comunicació d’aquí i de fora, i com de forma més imprecisa i alarmant altres mitjans fan aparèixer.

Cal, doncs, ser conscients dels riscos que assumim. Ara bé, una altra cosa és prendre decisions adequades segons el nivell dels riscos i les seves conseqüències (la necessitat, la dificultat d’estar-se’n, etc.). Per exemple, el risc de morir conduint és infinitament més alt que morir-se menjant cogombre, però segur que no hem deixat de conduir i, en canvi, potser hem deixat de menjar cogombre.

Publicat al Diari de Girona el 2/06/2011

Publicat dins de R+D i innovació | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Paradoxa 10/90

Publicat el 26 maig 2011 per Marta Aymerich

Aquesta paradoxa deriva del fet que el 90% dels recursos de recerca es dediquen al 10% de la càrrega de malaltia del món (les que generen les malalties del primer món) i que només es dedica el 10% dels recursos al 90% de la càrrega de malaltia del món, la generada per les malalties del tercer món, com la malària per exemple (probablement és la malaltia que més mortalitat i anys potencials de vida perduts genera al món).

Doncs bé, fa uns dies, Thomas Pogge, professor de la Universitat de Yale (EUA) i membre del Consell Acadèmic Internacional d’UdG Medicina va oferir una conferència titulada Health Impact Fund -traduït vindria a ser “Fons per a un impacte en la salut”- on plantejava una proposta alternativa al sistema de patents farmacèutiques amb la intenció de reduir la paradoxa 10/90. Terricabras el va presentar.

Pogge, segons recull Rosa Canal a L’Espill (per cert, revista fundada per Joan Fuster i avui encara editada gràcies a la Universitat de València), proposa un nou tipus de patent que recompensa amb diners als descobridors de nous fàrmacs segons l’impacte que el seu producte té en la salut mundial (mesurada en anys de vida ajustats per la qualitat de salut amb la qual es viu). La recompensa seria possible gràcies a la creació d’un fons internacional finançat per governs i institucions públiques i privades. Com deia el mateix Pogge en l’entrevista que aquest Diari li feia dijous passat, només caldria que els governs contribuïssin al Health Impact Fund amb un 0,03% del seu producte interior brut.

Amb aquest sistema es podria assolir que qualsevol, encara que visqués en un país pobre, es pogués pagar els medicaments; això sí, els que realment curen.

Em trec el barret.

Publicat al Diari de Girona el 26/05/2011

Publicat dins de Sociopolítica | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Felicitat genètica

Publicat el 26 maig 2011 per Marta Aymerich

Un article recent al Journal of Human Genetics posava de manifest que la felicitat podia estar lligada a una variant del gen 5-HTT. L’estudi, fet en més de 2500 nord-americans, mostrava que els més satisfets amb la vida tenien més freqüentment una variant, la variant “llarga”, del gen esmentat que no pas la “curta”.

L’estudi el glossava el diari The Guardian divendres passat on s’hi feia notar que, de fet, la felicitat només pot ser explicada parcialment per la genètica ja que alguns estudis en bessons mostren que com a màxim pot explicar-la un 30% o un 50% i, a més, encara no se sap quants gens poden estar implicats en què estiguem alegres i xirois. Tanmateix, també s’hi escrivien coses tan sarcàstiques com ara que, atesa aquesta troballa de la relació genètica amb la felicitat, els adolescents sorruts ja tenen una altra raó per culpar als seus pares de tots els mals.

Val a dir que el segle XXI ens permet encara més divertimento en llegir un article al diari (en la versió electrònica, vull dir): la lectura dels comentaris dels lectors. A vegades són tan bons que potser algun dia caldrà pagar per llegir-los. Sovint hi ha bestieses, però també autèntic debat  (això sí, tothom amb noms raríssims, és a dir, anònims). Per alguns l’estudi és massa simple, per a d’altres hilarant o per a d’altres un petit pas endavant, però m’ha fet especial gràcia el comentari d’un a qui el treball li recorda una pel·lícula en què el protagonista tracta de descobrir «l’esperit del Nadal» fent la dissecció d’un ninot del Pare Noel amb l’esperança de trobar-hi aquest esperit fet d’alguna cosa material simple. Una bona metàfora del reduccionisme, d’altra banda sovint necessari, de la recerca científica.

Publicat al Diari de Girona el 12/05/2011

Publicat dins de R+D i innovació | Deixa un comentari

Gastronomia i territori

Publicat el 26 maig 2011 per Marta Aymerich

Era la Coca-Cola quan jo era petita. I era com ser espectadora d’una fàbrica del plaer prohibit. Ampolles i ampolles rodant sense parar d’allò que no podia beure. I no sóc jo sola que tenia aquesta sensació. Molts dels amics ho recorden igual quan des de Barcelona es dirigien a la Costa Brava.

Ara és la biblioteca de Sarrià de Ter, el Centre de Visitants del Gironès i Cal Flequer. La carretera no s’ha pacificat del tot però prou perquè hi hagi taules a fora, tant de Cal Flequer com de l’Espai de Gastronomia del Centre de Visitants. En aquest darrer s’hi pot dinar i sopar (i també esmorzar de forquilla). El menú, de 10€, et permet escollir entre 3 primers, 3 segons i 4 o 5 postres, a més d’un entrant d’amanida. Si vols, però, pots menjar pel mateix preu uns tastets de tots els primers i tots els segons. Això és el que em van regalar ahir (no seguiu llegint si s’acosta l’hora d’un àpat): de primer, crema de faves amb calamarsets i menta, patata farcida de Viladasens i coca del Mossèn amb sardines en escabetx, i de segon, escorpí dolç amb vel de pernil, escòrpora al cava amb espàrrecs silvestres i fricandó de vedella. De postres, iogurt ecològic amb compota de poma de Campllong.

A la carta hi resa “Gastronomia i territori” i m’ho he copiat. Sempre he simpatitzat amb la idea d’apreciar els productes del nostre voltant. Confereix identitat i alimenta els orígens perquè, com diria Raimon, qui en perd uns perd l’altra. Ep! No vull pas dir que no mengi sushi o enchiladas (que m’encanten), però segurament tant una cosa com l’altra deuen ser més bones al Japó o Mèxic.

De beure, tot i el flashback inicial, no vaig pas demanar Coca-Cola sinó una copa de vi, encara que no fos del Gironès.

Publicat al Diari de Girona el 5/05/2011

Publicat dins de Coses de Girona | Deixa un comentari

Multitasking

Publicat el 26 maig 2011 per Marta Aymerich

Hi ha una mena de creença urbana que diu que les dones, a diferència dels homes, són capaces de portar a terme diverses tasques alhora. Per exemple, seguir una conversa i fer boixets o, si voleu, seguir una sèrie de televisió i tenir una conversa múltiple en un xat. 

Encara no s’ha pogut demostrarl’eficàcia de la tasca múltiple ni tampoc que sigui una qualitat d’un sol gènere.  Més que res per la complexitat que representa estudiar-ho: de tasques n’hi poden haver milers, dissenyar indicadors objectius de bon rendiment és difícil, aconseguir una mostra prou gran de la població general complicat, i un llarg etcètera de reptes i dificultats.

Amb tot, alguns intents hi ha hagut. Un dels més difosos és el portat a terme a la Universitat de Stanford. Es tracta d’un estudi publicat fa una mica més d’un any i mig on un centenar d’estudiants universitaris són dividits en dos grups, els que duen a terme moltes tasques comunicatives alhora (per exemple, enviar SMS, llegir correu electrònic i escoltar la ràdio) i els que habitualment no ho fan simultàniament. Després de passar-los una sèrie de proves (per exemple, mostrant rectangles vermells i blaus en flaixos i demanar que identifiquin si hi ha un canvi de posició), els resultats van mostrar que els més multitasking eren menys capaços de respondre adequadament. La conclusió fou que aquests darrers quan estan en situacions on hi ha múltiples fonts d’informació (ja siguin externes o de la pròpia ment) tenen dificultats per filtrar el que no és rellevant del que ho
és.

Els resultats no són generalitzables, però són uns primers passos embrionaris per seguir-ho estudiant i potser algú algun dia podrà confirmar o desmentir la creença urbana.

Publicat al Diari de Girona el 28/04/2011

Publicat dins de R+D i innovació | Deixa un comentari

L’energia del pipí

Publicat el 26 maig 2011 per Marta Aymerich

La gràcia de les xarxes socials és que et porten a navegar per camins abans inescrutables. L’aparició d’Internet per a ús de tothom ja ho permetia, però ara encara és més cert que mai. Algú penja una notícia, posem que al Twitter, i t’hi deixa amablement l’enllaç. Hi entres i en aquell article fent clic sobre un mot vas a parar a la font original d’un concepte. I en aquella font hi ha altres enllaços que t’expliquen altres coses… És així com he ensopegat amb les propietats del pipí.

Resulta que la professora d’enginyeria química, Gerardine Botte, de la Universitat d’Ohio (EUA), ha desenvolupat una tecnologia per generar combustible d’hidrogen a partir de l’orina. El principi es basa en què aquesta conté dues fonts d’hidrogen: amoníac i urea. Doncs bé, es tractaria de posar un elèctrode a les aigües residuals i aplicar-hi una suau corrent per obtenir el gas hidrogen que s’utilitzaria llavors per alimentar una pila. La professora Botte ha calculat que en un edifici on hi treballen 200 o 300 persones es pot generar uns 2 kilowatts de potència o que 1000 vaques en poden generar fins a 40 o 50. En aquest darrer cas fins i tot podria ser una solució al problema dels purins. Si Botte fos catalana segurament hagués fet el càlcul amb l’orina dels porcs, els purins dels quals contaminen algunes rieres…

De fet, aquesta és una nova utilitat del pipí perquè des de sempre que l’orina ha estat molt aprofitable. No ho dic només per diagnosticar malalties, sinó també per curar. Hi ha nombrosos casos històrics documentats on es recomana el pipí com a tractament. I, és que l’amoníac i la urea són francament útils. Penseu en productes de neteja i cremes per la pell per exemple. Els trobareu arreu.

Publicat al Diari de Girona el 7/04/2011

Publicat dins de R+D i innovació | Deixa un comentari

Fum de tercera mà

Publicat el 26 maig 2011 per Marta Aymerich

He llegit a la premsa els resultats preliminars d’un estudi que s’ha portat a terme a Catalunya i on s’han analitzat 252 mostres de cabells de nadons (fins a 18 mesos) on almenys un dels pares és fumador. L’estudi s’ha portat a terme en 96 centres d’atenció primària. Doncs bé, el 83% de les mostres presentava restes de nicotina, amb una mitjana de 5,8 nanograms per mil·ligram de cabell, considerat pels experts com un nivell alt d’exposició a la nicotina (des d’1,5 fins a 6 es considera alt i a partir de 6 molt alt).

Segons una de les coautores de l’estudi, Carmen Cabezas, encara que els pares no fumin en presència dels seus fills, la contaminació els pot afectar indirectament. És a dir, no es tractaria de fumadors passius sinó de subjectes, també passius, que reben els contaminants del fum tot i que no pas aquest directament. Es tracta, doncs, de fum de tercera mà que normalment impacta en la roba o la pell i cabells de les persones que fumen o en els mobles del voltant.

Fa uns anys era difícil tenir un marcador de l’exposició al tabac que fos fiable perquè la majoria només podien mesurar una exposició a curt terme (hores o dies) i atesa la naturalesa canviant de la presència del tabac a l’ambient es podien produir molts errors. En canvi, la nicotina present als cabells ha pogut superar aquests problemes. Com que el cabell creix lentament, aproximadament 1 centímetre al mes, cada centímetre de cabell es pot considerar una estimació de l’exposició al tabac durant el mes previ a l’anàlisi. Per tant, es tracta d’una mesura que és menys vulnerable a la variació diària d’exposició al fum del tabac i pot donar estimacions més acurades de l’exposició mitjana d’un individu.

Publicat al Diari de Girona el 31/03/2011

Etiquetat com a | Deixa un comentari

Les dones sí pinten

Publicat el 26 maig 2011 per Marta Aymerich

Elizabeth Helen Blackburn, Gerty Theresa Cori, Gertrude Belle Elion, Rosalind Franklin, Dorothy Hodgkin, Rita Levi-Montalcini, Barbara McClintock, Elizabeth Fondal Neufeld, Christiane Nüsslein-Volhard, Janet Rowley, Helen Brooke Taussig i Rosalyn Yalow. No us en sona gairebé cap, no? A mi molt poques i és més greu perquè pertanyo al mateix àmbit professional, la biomedicina, que totes elles.

Són totes unes cracks, algunes com Rita Levi-Montalcini o Christiane Nüsslein-Volhard van guanyar el Nobel de Medicina i d’altres com Rosalind Franklin van ser claus perquè d’altres el guanyessin, en concret Watson i Crick pel descobriment de l’ADN, malgrat que mai no se li reconeixerà prou. Vull, doncs, aprofitar que aquesta setmana hem celebrat el dia de la dona per retre-les homenatge. Ho faig llegint un dels fantàstics Quaderns de la Fundació Dr. Antoni Esteve, el número 13, els capítols del qual, cada un sobre una d’elles, la revista Annals de Medicina va publicant periòdicament.

La meva ignorància respecte a aquestes dones em recorda un acudit de fa uns anys on un pregunta a un altre el nom de cinc pintors importants del segle XX. L’altre respon correctament i llavors el primer li demana que ara esmenti el de cinc pintores importants, a la qual cosa l’altre habitualment roman mut. És així com després es pot dir: “-Ho veus com les dones no pinten res?”.

Després de somriure, el contrapès el trobareu a l’editorial del Quadern esmentat coordinat per Roser Gonzàlez-Duarte: “A la vida de gairebé totes aquestes científiques destaca la duríssima discriminació que han de vèncer per ingressar a la universitat i aconseguir el reconeixement com a bones alumnes i excel·lents investigadores”.

Publicat al Diari de Girona el 10/03/2011

Publicat dins de En femení­, singular o plural | Deixa un comentari