Arxiu de l'autor: Marta Aymerich

Bonic o lleig sabem que són qualitats subjectives. Amb tot, quan ens referim a l’estètica de les persones, funcionem de forma força gregària i resulta que una gran majoria coincidim en el que vol dir ser guapo o lleig. Per … Continua llegint →

  Dijous passat se celebrava el Fòrum de la BioRegió de Catalunya al magnífic edifici de la Llotja de Barcelona. El Fòrum BioRegió de Catalunya és l’òrgan assessor i de participació de les entitats col·laboradores amb Biocat i, a part … Continua llegint →

Segurament haureu vist algun cop com són les instal·lacions de Google i la política de personal que segueixen. Pels que no, sapigueu que l’ambientació sembla més d’una escola bressol que no pas d’una empresa que factura tants i tants milions … Continua llegint →

Això vol dir “fer dit electrònicament”. És un sistema de viatges compartits en cotxe (carpooling, n’hi diuen) de l’empresa Easy Innova S.L., fundada per personal investigador de la Universitat de Girona i ubicada al Parc Científic i Tecnològic. Es va … Continua llegint →

  La setmana passada escrivia sobre la síndrome de Pinotxo i aquesta ho segueixo fent perquè tinc al davant el llibre del qual em parlava el meu col·lega: Physical Diagnosis Secrets, del Dr. Salvatore Mangione, publicat el 2007, en 2a … Continua llegint →

Tinc una conversa amb un col·lega. Em diu que el conferenciant a qui acabem d’escoltar no deu haver dit cap mentida. Ho diu, m’explica, perquè un col·lega comú li ha parlat d’un llibre on hi surt com detectar la síndrome … Continua llegint →

Sempre hi ha hagut una discussió present a moltes tertúlies d’alt nivell per saber si són més guapos els cirurgians o els metges. Ja sé que la divisió entre uns i altres pot semblar treta del bagul dels inicis de … Continua llegint →

  No –contesto. Si us plau, posi’l en una tassa i, si pot ser, amb un plat sota la tassa per si es vessés alguna gota. Li agrairé que posi una cullereta i un sobret de sucre al plat, si … Continua llegint →

Quan era petita i ens enfadàvem amb algun nen o nena dèiem: “ja no t’estic amic”. Era com molt fort i ens sentíem malament quan algú ens ho deia o bé, si érem nosaltres qui fèiem servir l’expressió, sabíem que … Continua llegint →

  Quedo en una cafeteria del centre de Girona amb una persona. Com que hi arribo d’hora, aprofito l’estona i obro l’ordinador. El primer que faig és veure si puc connectar-me a Internet captant alguna xarxa que estigui oberta. L’ordinador … Continua llegint →