L’estructura de les titulacions universitàries a la gran majoria dels països europeus és de graus d’una durada de 3 anys (180 crèdits) que se sol complementar llavors amb un màster d’una durada de 2 anys (120 crèdits). Aquest és el model que s’ha implementat en 19 sistemes d’educació superior.
Són dades de la xarxa europea Eurydice que va ser creada conjuntament per la Comissió Europea i els Estats membres el 1980 per intercanviar informació sobre els sistemes educatius de 40 unitats nacionals situades als 36 països que participen en el programa de la UE en l’àmbit de l’aprenentatge permanent.
Quan va començar l’anomenat “procés de Bolonya”, Catalunya, tan Govern com Universitats, apostava pel model predominant, és a dir, 3 anys de grau més 2 de màster. Malauradament, però, no hi va haver res a fer: el Govern espanyol va decidir adoptar el model de 4 anys de grau més 1 de màster. Model que s’ha aplicat només en altres tres sistemes d’educació superior (Bulgària, Ucraïna i Escòcia). Val a dir que hi ha encara un altre model que consisteix en 4 anys de grau i 2 de màster que s’ha aplicat a Armènia, Azerbaidjan, Geòrgia, Lituània, Rússia i Turquia.
Està clar, doncs, en quina lliga d’educació superior estem jugant. Això, entre d’altres, significa un desavantatge pels estudiants perquè per cursar un màster de la majoria de països europeus s’ha d’haver estudiat 4 anys de grau (quan els altres només 3) i llavors fer-ne 2 més.
Quan siguem independents espero que adoptem el model 3+2 o bé fem com a Anglaterra on les institucions d’educació superior tenen llibertat per establir els programes de la forma que considerin més convenient.
Publicat al Diari de Girona el 12 de desembre de 2013
