Ara que fa un any de l’aplicació de la llei del tabac m’ha passat pel cap una comparació, si voleu un xic supèrflua, entre els efectes sobre la salut de la limitació del fum de tabac, els impostos de les cigarretes i la “taxa Tobin”, la que permetria gravar les transaccions financeres.
Gràcies a un article periodístic dels investigadors José M Martínez i Esteve Fernández de la Unitat de Control del Tabaquisme de l’Institut Català d’Oncologia-IDIBELL, he sabut que al cap d’un any hi ha hagut una reducció dels nivells de fum del tabac superior al 90%, segons un estudi sobre l’impacte de l’actual llei en l’hostaleria. Per tant, s’ha aconseguit reduir l’exposició a un factor de risc ben conegut i demostrat d’afeccions respiratòries, cardiovasculars i de càncer a la població no fumadora i, en particular, la dels treballadors de bars, restaurants i hotels. D’aquí a poc temps segur que es veurà una davallada de les malalties causades pel tabaquisme en no fumadors.
Doncs bé, resulta que després d’anys d’estar treballant la via dels impostos al tabac per incentivar el deixar de fumar, no ha estat fins a l’arribada de la limitació de fumar en espais tancats que s’ha notat un efecte important de reducció del risc. Inevitablement això m’ha fet pensar que un impost sobre les transaccions financeres com proposava James Tobin l’any 1971 per les operacions de canvi de divises, especialment pensat per evitar l’economia especulativa, no farà reduir gaire aquesta pràctica. Ara, si l’objectiu no és minvar-la sinó generar ingressos, llavors ja són figues d’un altre paner. Segons he llegit, Tobin proposava que aquests ingressos anessin al Banc Mundial i al Fons Monetari Internacional, tanmateix.
Publicat al Diari de Girona el 12/01/2012
