El 30 de
novembre de 2009 vaig rebre la
primera. Me l’enviava la Glòria dient-me que un amic li
n’envia de tant en tant. Les següents les he anat rebent els dilluns amb certa
periodicitat, sempre acompanyades de l’educadíssima dispensa: “com sempre, qui
no les vulgui rebre que m’avisi”.
No la penso avisar mai, representa l’estona setmanal de
lectura del major nombre de savis per unitat de temps. Llegeixo i callo, ja que
“es necessiten dos anys per aprendre a parlar i setanta per aprendre a callar” (Ernest
Hemingway, 1899-1961, escriptor). Llàstima, penso; sobretot perquè “adquirir
des de joves uns o altres hàbits no té poca importància: té una importància
absoluta” (Aristòtil, 384 aC- 322
aC, filòsof). Entre d’altres, és important “ser
conscient de que s’és ignorant [perquè] constitueix un gran pas cap a la
saviesa” (Benjamin Disraeli, 1804-1881, polític), atès que “tots som molt
ignorants; però no tots ignorem les mateixes coses” (Albert Einstein,
1879-1955, físic). Cal també ser conscient que “quan tots els dies semblen
iguals és perquè hem deixat de percebre les coses bones que segueixen
apareixent en les nostres vides” (Paulo Coelho, 1947, escriptor) i que “el que
obté allò que és suficient, no ha de desitjar més” (Horaci, 65 aC-8aC, poeta).
I és que, com vaig llegir una vegada en el paper d’un sucre, “trista època la
nostra; és més fàcil desintegrar un àtom que superar un prejudici” (Albert
Einstein), però també crec que “totes les coses són impossibles… Mentre ho
semblen” (Concepción Arenal, 1820-1893, escriptora i sociòloga). Amb tot, “no
et prenguis tan seriosament; ningú més ho fa” (Regina Brett, columnista de
"The Plain Dealer", el diari més important d’Ohio, EUA).
Publicat
al Diari de Girona el 21/01/2010
