A vegades recordo el moment exacte que vaig aprendre algunes paraules o expressions, per exemple, sé exactament quan i on era i de qui vaig sentir per primer cop “filibusterisme” però, és clar, de la majoria de mots no me’n recordo. Llàstima, perquè m’agradaria poder haver retingut a la memòria la primera vegada que vaig sentir “pal de paller”. Segurament ja ho vaig aprendre en el sentit figurat amb el qual avui ho fem servir. Vés a saber, potser fins i tot em van haver d’explicar el perquè se li podia donar aquest significat figurat. Crec que no n’he vist cap de paller amb un pal, si no és pas als contes, és clar.
Fa un parell de diumenges vaig conèixer –diguem que- una nova “accepció” de pal de paller: es tracta del nom d’una associació d’animació sociocultural. Ho vaig trobar simpàtic que s’anomenés així, però he de confessar que el més interessant és que vaig aprendre que hi havia un cicle formatiu de grau superior en animació sociocultural. Perdoneu la meva ignorància. Em va posar contenta saber que existia formació reglada per aquest camp tan necessari i encara m’hi va posar més saber que naixia aquesta associació amb vocació d’oferir serveis i generar, si fos possible, llocs de treball.
M’ho explicaven els seus promotors. Animadors socioculturals. Els vaig conèixer en el context d’una fira oferint activitats de manualitats per a mainada. Durant tota l’estona que hi vaig ésser van tenir una alta requesta. Ells sense perdre el somriure i les criatures encantades. Els pares i mares, a qui tractaven amb una delicada simpatia, també encantats.
Posem, doncs, l’animació sociocultural com a pal de paller en aquesta època de restriccions. Trobarem contents les solucions.
Publicat al Diari de Girona el 09/12/2011
