Sé que les cartes s’escriuen abans que passeu a deixar-nos els regals, però enguany he decidit escriure-us un cop ja heu passat.
Primer de tot us he de dir que estic molt contenta per tot el que m’heu portat, però el que més m’ha agradat és la nina “superheroïna” amb la senyera amb pal; és molt bonic l’emblema del pit amb el 10-J marcat! Moltes gràcies. Ara tinc moltes ganes de jugar-hi. Vull que sigui tan forta com perquè pugui influir a tots els governs del món mundial perquè un dia Catalunya sigui tan país com tots els altres. Estic convençuda que quan arribi aquest dia encara no s’haurà fet malbé i la podré guardar a la capsa amb les altres nines i ninots que ja no fan cap servei, com ara els soldats de guerra.
També us vull agrair de tot cor la disfressa de reina medieval. Ja sé, estimats Reis, que aquestes disfresses només poden ser com les vostres o de l’Edat Mitjana o d’uns segles més tard perquè al segle XXI ja sóc gran per saber que no n’existeixen de reines i reis. Com podrien existir si els qui governen canvien en funció dels resultats de les votacions? Seria molt estrany que existís algun governant que ho fos només perquè ha nascut en una família determinada i que tinguessin la vida pagada pels seus súbdits. Això no podria pas passar avui dia i si algú m’ho explica ara, que ja he crescut, sé que en realitat només ho fa per fer-me riure (no ho digueu als pares, però he de dir-vos que a mi més aviat em fa empipar). És com vosaltres, estimats Reis, ja sé que no sou d’aquest segle, però tothom ens ho explica perquè aquesta nit que hem passat és màgica (això sí que m’agrada).
I, per acabar, només us vull desitjar un merescut descans. Heu tingut molta feina. Un petó.
Publicat al Diari de Girona el 6/01/2011
