El 2008 ha estat un fàstic.
L’any va començar amb els interessos de la hipoteca pels núvols respecte el
valor de l’any anterior per, al darrer quadrimestre, trobar-nos amb la crisi
financera global i anar escanyats. Vist retrospectivament és com si els bancs
ja ho sabessin i per això ens haguessin regalat aquella pujada fantàstica
d’interessos abans de la
crisi. Per si no fos poc, els pressupostos públics catalans
ja eren restrictius el 2008 com per després trobar-se el fracàs del finançament
i sentir-se sense parar l’excusa de la crisi tant per una cosa com per l’altra.
Com també deu haver servit de manera fantàstica per fer les regulacions de
plantilla que moltes empreses volien fer. Resultat de tot plegat: més atur i
més desesperança. Sigui com sigui, segurament les del Nadal de 2008 deuen haver
estat les compres més racionals dels darrers anys i vés per on resulta que això
no és bo per la nostra economia. Mai com ara havia tingut tan clar que el motor
és el consum a tort i a dret. Per més crisi que hi hagi hagut ningú no ha
deixat de consumir, però fer-ho allò just no és suficient. No recordeu els
missatges dels responsables polítics demanant-nos consumir com una mesura més
per sortir de la crisi? Quin espiral!
Uff! Ho esborro. Torno a començar.
El 2008 ha estat fantàstic.
Malgrat la crisi financera global del darrer quadrimestre la majoria de gent ha
pogut continuar pagant la hipoteca i, de fet, això ha afavorit que l’any que ve
no continuï pujant el preu del diner. A final d’any s’han abaixat els preus de
molts productes i, a més, el petroli és també molt més barat. Segur que el
gener de l’any 9 serà el menys costerut dels darrers anys.
Publicat al Diari de Girona el 5/1/2009
