En aquest mateix espai però del
dia 31 de juliol d’enguany desitjava bon Nadal a tothom. La propaganda de la
loteria de Nadal penjada a les parades d’autobús em va inspirar. Tot
i que encara havia d’expirar el primer termini per l’acord de finançament (9
d’agost), jo em situava hipotèticament a l’època nadalenca i en ple estiu
escrivia “estem a finals d’any i seguim encara amb paraules amunt i avall del
Govern espanyol i el Govern català. M’agradaria que per al 2009 fóssim capaços
com a societat de complir allò amb el que ens comprometem. També m’agradaria
que el traspàs de Renfe fos una realitat l’any vinent i, és clar, que això
impliqués un servei òptim (no dic millor perquè, vist com estem, millorar la
situació actual és relativament senzill).”
Com és obvi hi vaig bolcar tota
la sornegueria que vaig saber, tot i desitjant haver-me d’empassar les meves
pròpies paraules. Malauradament, no només no me les he d’empassar sinó que de
sornegueria res de res. Més aviat, la pura, trista i tossuda realitat de la
nostra sempre desoladora relació amb els espanyols.
Així doncs, com que tots els meus
intents sarcàstics de l’estiu han quedat en paper mullat, ho hauré de tornar a
provar ara, en ple hivern. Va, som-hi: desitjo que passeu unes bones vacances
en plena canícula, que ara que queden pocs dies per la Marededéu d’agost us
relaxeu a la platja tot curant-vos les ferides de la sentència vergonyosa del
Tribunal Constitucional contra l’Estatut. Com sol passar, nosaltres catalans
submisos, hem fet veure que no passa res i hem continuat la nostra vida una
mica més pobres en tots els sentits. Ara és l’hora doncs d’oblidar aquest nou
fracàs polític i de parar el sol.
Publicat al Diari de Girona el 25/12/2008
