Abans que em liquidin els
endocrinòlegs i especialistes en medicina preventiva deixeu-me dir que no
promoc l’obesitat i que només vull glossar els resultats d’un estudi d’uns investigadors
dels EUA. La seva tasca va consistir en examinar les dades de dos registres
molt grans, un dels EUA (U.S. National Longitudinal Survey of Youth 1979–2002)
i un de rus (Russian Longitudinal Monitoring Survey 1995–2001), buscant la
relació entre felicitat i obesitat. Els investigadors van trobar que les persones
obeses eren, en general, menys felices que les no obeses. Tanmateix, també van
poder comprovar com la menor felicitat dels grassos no era a causa dels
possibles problemes físics sinó sobretot a causa de les normes socials.
Als EUA, els investigadors van
observar que la infelicitat estava més associada amb l’obesitat en els grups de
nivell socioeconòmic alt on no és habitual que hi hagi persones grasses. En
canvi, no es trobava tanta associació entre infelicitat i obesitat en els grups
de l’escala socioeconòmica més baixa, on els índexs d’obesitat són més alts.
D’altra banda, a Rússia, on hi ha més freqüència d’obesos entre la gent rica,
es va veure com l’obesitat estava associada a nivells de felicitat més elevats.
Val a dir que la relació canviava de sentit (cap a la infelicitat) a nivells
extrems d’obesitat quan, de fet, ja és pràcticament impossible ignorar les
conseqüències de salut.
Doncs, ja ho sabeu, si cerqueu la
felicitat no us engreixeu i, si mai ho feu, feu-vos rics i aneu a viure a
Rússia o, si no, situeu la residència en un barri pobre dels EUA, on almenys tindreu
el consol de ser menys infeliços que els grassos rics.
Publicat al Diari de Girona el 10/07/08
