Una conversa amb tres col·legues de la universitat ens ha portat a afirmar que les dones (així, en genèric, sense entrar en individualitats ni en precisions) no som conscients del poder que tenim. Tan és així que en algunes parts del món, només per ser dones, les obliguen a anar tapades, en alguns llocs de cap a peus. És tal el poder que només de mostrar la pell, sense ni tan sols parlar, poden desfermar determinats comportaments que podrien fer canviar les relacions socials completament.
D’altra banda, aquests dies hem sentit que s’ha demanat al Papa Francesc que l’església deixi de considerar el celibat com una condició dels capellans. Trobo que és una altra mostra del poder de les dones. Tant de poder tenen que només pel sol fet de conviure-hi impedirien a un home desenvolupar la seva professió com cal.
Si no fos així, no entenc perquè haurien de tapar-se o tenir prohibit casar-se. Només caldria no fer-les cas o bé competir amb elles. Si no s’hi competeix potser és que és impossible fer-ho perquè estan tan avançades que no se les pot atènyer (si competissin, ells perdrien) o que no es pot passar d’elles perquè només mostrant la pell provoquen reaccions incontrolables. A vegades, el poder és fins i tot més gran: només amb la presència d’una dona n’hi ha prou per fer canviar de comportament a un grup d’homes; per què, si no, haurien de prohibir l’entrada de les dones a determinats clubs?
I tot només per ser dona, per ser XX i no XY. No importa què fas ni què penses. Que tant poder estigui associat al tros de codi genètic que diferencia el cromosoma X del cromosoma Y (fixeu-vos que només és una branqueta) em té meravellada!
Publicat al Diari de Girona el 22 de maig de 2014
