Avui dia les universitats solen estar posicionades en rànquings. I molts es basen en la quantitat d’articles científics publicats i en quines revistes es publiquen que, alhora, aquestes revistes estan classificades segons el factor d’impacte que a tenen, és a dir, segons el nombre de vegades que aquestes revistes són citades per altres investigadors.
Tanmateix, hi ha moltes crítiques a aquests rànquings i és per això que la Comissió Europea va finançar un projecte que construís un rànquing on a més de la recerca tingués en compte la docència, l’aprenentatge, la transferència de coneixement, la internacionalització i la implicació territorial. Aquesta setmana se n’han fet públics els resultats. S’anomena U-multirank.
Ara bé fins i tot només tenint en compte la recerca produïda per una universitat, seria convenient que a més del factor d’impacte de les revistes es valorés l’impacte social de la recerca. És a dir, si gràcies a la recerca s’ha augmentat la formació d’investigadors, s’ha aconseguit més finançament, s’han produït millores tecnològiques, clíniques o industrials, o si els resultats s’han difós més enllà de la comunitat científica. Això darrer ja ha estat anomenat altmetrics i ja hi ha aplicacions que mesuren quantes vegades s’ha vist o descarregat un article o les seves mencions en els mitjans de comunicació i en les xarxes socials.
Com diu una col·lega, per responsabilitat, per la major transparència i rendició de comptes, i per tal de millorar l’eficiència del procés entre la gènesi del coneixement i la seva aplicació pràctica, o el que és el mateix, per tal de reduir l’escletxa entre el saber i el fer, cal conèixer l’impacte social de la recerca.
Publicat al Diari de Girona el 15 de maig de 2014
