Per a cada 100 grams, un plàtan en té 74,2 d’aigua, 23,4 d’hidrats de carboni, 0,5 de greix i 1 de proteïna. Conté fins a 8 minerals (potassi, fòsfor, ferro, sodi, magnesi, seleni, calci i zinc) amb quantitats òbviament petites, que van des dels 0,2 mg de zinc fins als 29 mg de magnesi i, en posició destacada, els 396 mg de potassi. I justament és el potassi (el potassi 40 que porta el plàtan) que el fa radioactiu. Uns 150 grams de plàtan contenen aproximadament 0,1 microsieverts. El sievert és la unitat per mesurar la radiació absorbida per un organisme viu i fins a 50 milisieverts, no microsieverts, sol ser el límit màxim anual permès als treballadors amb material radioactiu.
Tan és així, que fa un parell de dècades es va inventar el concepte “dosi equivalent de plàtan” (en anglès banana equivalent dose o BED) per fer més entenedora la mesura de la radiació. Per això es pot comparar una radiografia dental amb menjar-se 50 plàtans, o es pot dir que menjar-se’n 4000 seria equivalent a una mamografia. Una dosi pràcticament mortal de radiació seria com menjar-se 20 milions de plàtans d’un sol cop (no s’hi val a fer-ho espaiat en el temps perquè el potassi s’elimina per l’orina). És evident que això és impossible o que si ho féssim moriríem abans per una altra raó, però sí que seria bonic que entre tots ens haguéssim menjat 20 milions de plàtans des que en Dani Alves es va menjar el que li va llançar el racista del Vila-real.
Sovint qui defensa la ingesta de plàtan ho fa perquè pel potassi que conté ajuda a regular el sodi i l’equilibri de líquids del cos. Ara també ho podrà promoure per contrarestar el racisme. Per si de cas el cura, recepteu-lo tant com pugueu.
Publicat al Diari de Girona el 8 de maig de 2014
