Si les Montserrats es diuen així per la Mare de Déu de Montserrat i les Tures s’ho diuen per la Mare de Déu del Tura, qui volgués posar un nom a una nena en honor de la Mare de Déu dels Consellers, s’hauria de dir Consellera? Faig broma, sé que seria Consellers el nom, com també ho és Farners quan es tracta de la Mare de Déu de Farners o Àngels si l’onomàstica és pel dia dedicat a la Mare de Déu dels Àngels.
La gracieta em va venir al cap quan vaig ensopegar (gairebé literalment) amb el quadre “Mare de Déu dels Consellers”. No sabia que existia fins que vaig veure’n la imatge penjada a la façana de l’Ajuntament de Barcelona. Bé, no era el quadre de veritat, sinó una rèplica de l’original que es troba al MNAC. És allà gràcies a “El MNAC pren el carrer”, que és una iniciativa conjunta del mateix MNAC, HP i Turisme de Barcelona (HP ja va fer una cosa similar amb la National Gallery a Londres). Durant octubre i novembre més de 30 rèpliques d’obres mestres s’estan exposant als carrers de Barcelona fent que sembli una mica un museu a l’aire lliure. Això sí, molts cops amb tanques de protecció (com la què jo vaig ensopegar) per protegir-les, suposo, de l’incivisme. Quina llàstima perquè la tanca no deixava acostar-m’hi prou per veure’n la inscripció de sota. Sort, però, que “Sant Google” t’ho soluciona pràcticament tot. I és així com he sabut que és un retaule pintat a l’oli per Lluís Dalmau el 1445. També he sabut que els consellers del Saló de Cent van contractar al “retratista” dos anys abans indicant-li què hi havia d’haver al retaule i quins consellers hi havien de sortir. Per descomptat no hi havia pas cap consellera. Han hagut de passar segles perquè existeixin conselleres.
Publicat al Diari de Girona el 18/11/2010
