La conferència inaugural de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Girona la pronunciava dimarts el professor Luis A. Branda. Parlava de l’aprenentatge basat en problemes (conegut per les sigles ABP) i s’hi referia tot fent paral·lelismes amb la moda del vestir.
L’ABP és una metodologia docent on no hi ha “classes típiques” sinó grups petits d’estudiants que es preparen els temes en funció dels problemes que se’ls plantegen. Físicament les aules s’assemblen més a sales de reunions que a les aules que estem acostumats a imaginar. En l’ABP, el professor fa de tutor facilitador i no exposa els seus coneixements. Aquest és un sistema nascut a la Universitat McMaster (Canadà) l’any 1969, protagonitzat entre d’altres, pel professor Luis Branda, professor emèrit d’aquesta mateixa universitat i actualment professor visitant a la Facultat de Medicina de la UdG, després d’haver assessorat diverses facultats arreu del món.
Durant la conferència el professor Branda va esmentar que l’ABP sovint es complementa amb algunes classes magistrals, sobretot –deia- perquè els estudiants tinguin l’oportunitat “d’exposar-se” als grans mestres i professionals. I mentre parlava de les classes magistrals vaig recordar el que ell em va explicar un dia: magistral no vol dir expositiva. Una classe d’un professor que es limita a exposar el que es pot trobar en un llibre té poc a veure amb una classe on cal la integració de coneixements de diverses fonts i experiències professionals, com és el cas d’una classe magistral. Una classe expositiva ja pot ser llegida per un estudiant per sí sol i fent-ho ho consolidarà millor que no pas només escoltant-ho. Luis Branda sí que va estar magistral!
Publicat al Diari de Girona l’11/11/2010
