Si el Palau de la Generalitat al
Cap i Casal de Catalunya és a la Delegació Territorial
del Govern de la Generalitat a Girona, llavors la Plaça Sant Jaume
és a la Plaça Pompeu Fabra.
Això és el que he après gràcies a les treballadores de la neteja de les
antigues dependències de la Generalitat a Girona que fins a principis d’aquesta
setmana van estar acampades a la Plaça Pompeu
Fabra. De moment, les acampades no han estat tan populars com
les del cineasta Antoni
Ribas o l’ex-senador i sacerdot Lluís Maria Xirinacs a la Plaça Sant Jaume, però temps al temps…
El campament es va desmuntar
perquè, tal com informava el Diari de Girona, es va arribar a un acord entre la Vicepresidència
de la Generalitat i les treballadores acampades. Amb tot, irònicament, aquell
paisatge d’ombrel·les i altre mobiliari plegable ha convertit la seu
territorial en completa. És com dir que a Girona hi ha la reproducció del que
hi ha a la capital (què són, si no, les delegacions?) i que per fer-ho més
fidel no només hi ha un edifici central, sinó que a més està situat en una
plaça on s’hi pot acampar quan es vol protestar.
Malgrat tot, Sant Jaume sempre
serà més antic que Pompeu Fabra: “només” els separen uns 20 segles. Tanmateix,
si ens ho volem mirar des d’un altre prisma, també és cert que el segon és més
proper, no només en el temps sinó també en origen; l’apòstol Jaume va néixer a
Galilea i el lingüista Pompeu ho va fer a la vila de Gràcia, a Barcelona. D’altra
banda, però, l’un porta el títol de Sant i l’altre “només” el de catedràtic
d’enginyeria química. Digueu-me terrorista de la història, però si els hagués
de comparar i triar-ne a un per a ser el meu cap, tindria clara la meva
preferència.
Publicat al Diari de Girona el 15/07/2010
