He participat en una taula rodona
organitzada pel Cercle d’Economia a on només arribar-hi ja val la pena perquè
pots fer-ho passant per davant de dues –si em permeteu- catedrals: Vinçon i La Pedrera. El cert és
que l’oportunitat de preparar-me la intervenció em va transportar a una
assignatura de la que vaig ser alumna fa 12 anys. Era a Boston estudiant un
postgrau i l’assignatura, de lliure elecció, es deia una cosa així com Educació
superior i polítiques públiques. Recordo haver après molt i, sobretot, haver
adquirit l’habilitat de llegir en diagonal sense perdre l’essencial. Tan és
així, que alguns dels llibres d’aquella assignatura els tinc als prestatges del
despatx per a consultar-los en alguna ocasió i on els subratllats encara
il·luminen (i mai millor dit perquè són fluorescents; dit sigui de passada, ara
és l’ocasió perquè em renyeu tots els que reproveu que els llibres se
subratllin).
Doncs bé,
tot i tenir els llibres presents, no em passa pas el mateix, per raons òbvies,
amb els treballs de l’assignatura. No obstant això, vaig topar-hi i em va
agradar llegir-hi una definició de l’aprenentatge en educació superior que
voldria compartir des d’aquestes línies: estudiant a la universitat hom ha
d’aprendre no només a fer, sinó també a conviure i a ser. Aprendre a fer en el
sentit d’adquirir habilitats professionals. Aprendre a conviure reconeixent el
pluralisme i la interdependència, desenvolupant habilitats per treballar en
equip i per resoldre desacords, i adquirint valors com ara comprensió mútua i respecte.
I, finalment, aprendre a ser per progressivament actuar amb major autonomia,
opinió crítica i responsabilitat.
No us agafen ganes de matricular-vos ara mateix?
Publicat al Diari de Girona el 17/06/2010
