Quan era adolescent i estava de
moda portar frases escrites a la carpeta, n’hi tenia una que deia que es
necessiten 72 músculs per enfadar-se i 14 per somriure. Després solia anar
seguit d’alguna cosa així com “estalvia energia: somriu!”. També havia vist
altres versions com que els que somriuen semblen més joves que els de les
celles arrufades perquè es fan més solcs a la pell amb aquesta darrera
expressió facial que amb la primera.
Dubto que res de tot això tingui
cap validesa científica, però el que segur que és vàlid és que veure a una
persona enfadada et genera molt mal rotllo i veure’n a una de somrient et
relaxa i et fa sentir bé. Eh que sí?
És per això que em sap molt de
greu que el Madrid hagi contractat a en Mourinho. Mentre era al Chelsea o a
l’Inter de Milà, pràcticament no el vèiem, però ara, com que el futbol és tot
el dia a la televisió i el Barça encara més (i, per tant, també el Madrid
perquè sembla que un no pugui anar sense l’altre), serà inevitable haver
d’aguantar aquella cara d’enfadat quan veiem el TN. I és que a part d’enfadat
treu llangardaixos, granotes i serps quan parla aquest senyor. I com més en
tregui més sortirà als TN. Ja tenim el malestar servit.
Com que intueixo que encara que
li passi la meva carpeta d’adolescent a en Mourinho no canviarà la seva cara, m’agradaria
fer una proposta a TV3: passar el programa “Els diners” que fan sempre després del
TN a dins mateix de l’emissió de les notícies i substituir-lo per un que es
digui “Esports” on les notícies es narrin tan ràpid com les econòmiques. Així
m’estalviaré el neguit que genera en Mourinho i si resulta que algun dia m’ho
he d’empassar almenys que el mal tràngol sigui lleu.
Publicat al Diari de Girona el 4/06/2010
