Aquests animals són els favorits
per a la recerca preclínica, és a dir, aquella que té per objectiu investigar
sobre malalties humanes en models animals. Doncs bé, segons llegeixo a la revista Science, els investigadors utilitzen pràcticament
sempre rates i ratolins mascles, atès que segons sembla és més fàcil
treballar-hi. La raó és que les femelles tenen un cicle ovàric de 4 dies i això
pot significar que es necessitin fins a 4 vegades més femelles que no pas si
fossin mascles per assegurar que coincideixin en el mateix moment del cicle un
nombre suficient de rosegadors. Les conseqüències directes són l’increment de
la feina i l’encariment del projecte en qüestió.
Fins fa poc això no havia
interessat a ningú, però ara ja comencen a sortir hipòtesis que el biaix mascle
en la recerca preclínica pot tenir conseqüències en la salut humana, com ara en
la seguretat i efectivitat dels medicaments en les dones. Per exemple, entre el
1997 i el 2000 es van retirar del mercat 10 fàrmacs, 8 dels quals, segons la Government
Accountability Office dels EUA, presentaven riscos més alts
per les dones que pels homes i, en 4 d’aquests, el risc era probablement degut
a diferències fisiològiques. És per això que s’ha hipotetitzat que una recerca
preclínica adequada, incloent tant mascles com femelles, podria haver evitat
bona part d’aquest risc superior en les dones.
Sorprenentment, tanmateix, una
revisió dels articles científics que utilitzaven animals mamífers publicats durant
el 2009 va posar tristament de manifest que el biaix mascle era més acusat
precisament en els camps on hi ha més possibilitat de translació als humans,
com ara la neurociència, la farmacologia i la fisiologia.
Publicat al Diari de Girona el 6/05/2010
