Per una d’aquelles casualitats de
la vida ensopego amb uns versos que diuen així: “Sant Cristo de les Farmàcies /
digueu-li al botiguer / que em doni la metzina / o tregui la creu del carrer.” Em
semblen enginyosos i no puc evitar cercar-ne més informació. Trobo que van ser
escrits el 1987 i també trobo un quadre on es veu un Crist penjat d’una
creu de farmàcia. Al peu hi diu: “Cristo de les farmàcies. Sang sobre paper. 1992”. L’autor tant dels
versos com de la pintura és Josep Sales Coderch (Barcelona 1954 – Vallclara
1994), conegut com a Pepe Sales. Els versos pertanyen a “50 cançons d’amor i
droga”.
Llavors recordo el Festival d’art
independent Pepe Sales, celebrat el mes passat a Girona (enguany la 3ª edició).
Diverses activitats durant tres dies que van tenir un inici espectacular: un
nombre impressionant de globus vermells (un miler, m’asseguraven) parats sota una
xarxa, per a ser enlairats després, omplint un tros enorme de la dura plaça
Salvador Espriu. Gran encert -vaig pensar- organitzar un festival en ple mes de
gener. Amb fred, acabant de sortir de les vacances de l’abundància, em va
semblar una fantàstica proposta. Els gegants de molts llocs, i la incombustible Fal·lera
gironina amb aquelles bastoneres que escapcen l’alè de bé que ho fan, ho amanien
la mar de bé.
Cercant informació he trobat un documental
que el presenta com a “poeta, músic, presidiari i maleït, toxicòman, grafista,
realitzador de vídeos, escriptor obscur, pintor iconoclasta, rebel amb causes"; Pepe
Sales "és totes aquestes coses, i algunes més que no ens atrevim a posar.
Atrevir-se, en canvi, és una cosa que Sales va fer durant tota la seva curta
vida.” Ara ho entenc tot.
Publicat al Diari de Girona el 25/02/2010
