Una col·lega de feina em va dir un dia que li feia ràbia
veure l’anunci de la
Concha Velasco amb les compreses per les pèrdues d’orina. Ho
comparteixo. Com pot ser, em pregunto, que per una cosa tan molesta i limitant
amb les activitats diàries, l’únic que tinguem per solucionar-ho sigui només
una compresa? Com pot ser que no ho estudiem més i fem més recerca per trobar
una solució a un problema de salut tan comú (tot i que ocult i menystingut)?
Però avui quan vegi a la Concha Velasco (ara
acompanyada de Patricia Gaztañaga) em farà una mica menys de ràbia perquè s’ha
publicat un estudi que ha avançat una mica més en la incontinència urinària
femenina. Ha sortit aquest mes en una revista americana, la més important dins
de l’àrea d’obstetrícia i ginecologia, però les dades són de Catalunya. De 1128
gestants, totes de primer embaràs i que no havien tingut cap problema
d’incontinència abans d’aquest, l’estudi va trobar que un 39% (sí, 4 de cada
10!) patien incontinència durant l’embaràs i que en el postpart un 9%
continuava tenint pèrdues. També es van avaluar els factors de risc de la
persistència de les pèrdues i es va veure com, per exemple, l’episiotomia (la
incisió que es fa en el perineu en el moment del part) n’és un. A les conclusions
de l’estudi clarament s’assenyala que alguns factors de risc per a la
incontinència estan relacionats amb estils de vida i pràctiques obstètriques.
Aquesta és una bona notícia –vaig pensar- perquè vol dir que és possible
intervenir sobre aquests factors i, per tant, previsiblement disminuir el
nombre de dones que pateixen incontinència. I seguint així, amb més estudis, un
dia la Concha i la Patricia podran anunciar una altra cosa!
Publicat al Diari de Girona el 4/03/2010
