Tots sabem que quan no ens portem bé els Reis
d’Orient no ens deixen regals a casa sinó carbó. Sembla que l’origen d’aquesta
tradició podria estar en el personatge d’en Fumera. Es tracta d’un personatge, clàssic del nord de Catalunya (entenent la
Catalunya extensa), que arriba a les cases dies abans que vinguin els
Reis per vigilar si els nens es porten bé i, per tant, si es mereixen els
regals que han demanat. En Fumera rep aquest nom perquè entra a les cases per
la fumera o xemeneia i si els nens no s’han portat bé no trobaran les coses que
han demanat sinó només el seu rastre, que és el carbó de la llar de foc.
Amb tot, no conec cap nen ni nena
d’aquest nostre món cultural a qui els Reis li hagin portat només carbó. A
vegades sí que en reben al costat de regals, però només aquest mineral negre
sol no, ni tan sols quan el carbó és fet de sucre.
Ara bé, he sabut que enguany
–m’ho ha dit en Fumera- hi ha algunes cases que només s’hi ha deixat carbó. Per
exemple, al carrer Domenico Scarlatti, núm. 6 de Madrid els Reis no hi van
passar i avui les persones que a primera hora netejaven han escombrat el carbó
que hi havia. És la seu del Tribunal Constitucional espanyol. També han trobat
carbó i prou al carrer Prins Jørgens Gård núm.11 de Copenhaguen, seu del govern
danès. El mal comportament amb l’organització de la cimera del canvi climàtic
incloent-hi l’empresonament injustificadament llarg dels de Greenpeace han fet
que se’l mereixés. També s’ha trobat carbó i prou a l’Avinguda Puerta del
Hierro S/N de Madrid, seu de la Moncloa, per haver retallat el pressupost de
recerca i desenvolupament quan és evident que és un error brutal per lluitar
contra la crisi. I
en Fumera encara me n’ha dit més…
Publicat al Diari de Girona el 7/01/2010