Una de les primeres coses que
s’aprèn en estadística o en camps relacionats és que la lletra n indica el
nombre d’observacions que s’han fet en un estudi o en una enquesta. Segurament
s’anomena “n” perquè sempre és un nombre natural (que pren per símbol la lletra
n), en particular, un nombre enter positiu (vaja, que no hi poden haver -6 observacions
o 5,7 persones estudiades). Aquesta “n” és coneguda com a grandària mostral i
és molt important per interpretar els resultats de l’estudi o l’enquesta
determinats. És a dir, per exemple, no és el mateix saber que el 70% dels
enquestats pensen que són millors els iogurts ensucrats que els naturals si la
n és de 10 persones que si és de 32.427. A més, en aquest cas voldrem saber
l’edat de les persones enquestades, atès que segurament no és el mateix que
l’edat mitjana sigui de 10 anys que ho sigui de 43. Filant més prim, potser
fins i tot voldrem conèixer quants dels enquestats són diabètics. Tot plegat
ens ha de servir per saber amb quina contundència podem afirmar, si és que ho
podem fer, que els iogurts ensucrats agraden més que els naturals.
Doncs bé, tot això per reclamar
amb tota la força de la lletra que aquest paper aguanti que, si us plau, quan
les ràdios, diaris, webs i televisions fan les anomenades “preguntes del dia”
ens diguin la n! No demano l’edat, ni posem per cas el lloc de procedència ni
altres condicions que podríem trobar que condicionen la resposta a la pregunta,
demano simplement el nombre de persones que ha contestat la pregunta. Ho
necessitem. Altrament, què vol dir que el 60% han respost que, per exemple, no
estan contents amb els resultats de les eleccions europees? Res, absolutament
res si no diuen la n.
Publicat al Diari de Girona l’11/06/09
