“Criatura i companyia” és el
títol del llibre que el periodista Carles Capdevila va publicar el 1999. Me’l vaig
llegir llavors i encara recordo com de bé m’ho vaig passar. Crec que aquest va
ser el primer d’una colla de llibres de sàtira que m’he aficionat a comprar i
llegir. “Criatura i companyia” va merèixer el Premi Pere Quart d’Humor i Sàtira
i, és més, el 2008 el llibre ja anava per la setena edició! Quan dos anys més
tard en Capdevila va publicar “Jo vull ser famós” no vaig dubtar ni un segon a
adquirir-lo i devorar-lo. No vaig lligar fins al cap d’un temps que l’autor
dels llibres era el mateix que a partir del 2004 es va fer càrrec de l’Alguna
Pregunta Més (APM) a Catalunya Ràdio. Els dos Carles Capdevila
resulta que eren un!
El tercer Carles Capdevila el
vaig conèixer divendres. Feia la conferència de clausura de la XXV Jornada de Cloenda
del curs acadèmic de l’Agrupació de Ciències Mèdiques de Girona. Es titulava “La
comunicació mèdica: diagnòstic i possible tractament, de bon humor”.
Sensacional. La sala de l’Auditori – Palau de Congressos on se celebrava, plena
de metges, no va parar de riure en els tres quarts d’hora de xerrada. I el que
és més irònic: parlava d’experiències reals del contacte amb el sistema sanitari.
Entre d’altres, va explicar que un cop que va anar d’urgències (ens va dir
l’hospital i tot) va veure que en una de les parets hi havia penjat aquest
rètol: “En cas de defunció, cal oferir a la família els següents telèfons de
tanatoris”. Diu que va girar la vista cap a l’altra paret a veure si hi deia:
“En cas que el pacient surti viu, el protocol serà…” Però no, aparentment
aquesta possibilitat no la preveien, almenys per escrit –va reblar.
Publicat al Diari de Girona el 4/06/2009
