Sí senyores, heu llegit bé el nom.
Aquest és el meu particular homenatge a en Ken Carson (sí senyores, tenia
cognom), el xicot de la Barbie, creat per la mateixa dissenyadora un any
després de crear-la a ella, és a dir, el 1961 (malgrat que aquí crec que els varem
conèixer, a una i altre, uns 15 o 20 anys després).
Poques de nosaltres li varem fer
gaire cas al pobre xicot. Ens estimàvem més vestir a la Barbie (o, vaja, la
versió menys sofisticada i més a l’espanyola que era la Nancy, amb xicot també,
en Lucas) perquè tenia molta més varietat i, sobretot originalitat; traducció,
d’altra banda, del vestir femení i masculí dels humans reals. En Ken el
deixàvem de banda i només sortia quan érem tota una colla jugant. Llavors l’utilitzava
l’amiga que s’havia oblidat la
seva Barbie.
La setmana passada la Barbie va
tornar a ser notícia perquè va guanyar el judici contra les Bratz (les nines
antítesi de la Barbie amb qui juguen les nostres filles). Es va demostrar que
el dissenyador de les Bratz les havia creat mentre treballava a la fàbrica de
les Barbie i no quan va fitxar per la fàbrica de les seves principals
competidores. Doncs bé, ni paraula d’en Ken. De nou a segona fila.
Per restaurar l’arraconament en
pro de la seva xicota he volgut conèixer-lo més. N’he sabut per primer cop el
cognom i també que el seu millor amic era l’Allan, creat el 1964; i que el 1970
es va crear el seu amic afro-americà, en Brad. Ui, ara me n’adono de la
semblança del nom del seu amic i la competidora de la Barbie… I si no és
casualitat? I si en Brad es va enfadar amb en Ken per culpa de la Barbie i això
va provocar la creació de les Bratz?
Publicat al Diari de Girona el 24/07/08
