Digueu-me superficial, però em fa
contenta cada vegada que una dona guanya les eleccions d’un país. Després ja
venen les anàlisis més detallades de les polítiques proposades o les aliances
de formar govern, però independentment de la tendència política encara avui dia
és força una heroïcitat veure dones al capdavant dels governs o estats. I és
que en el cas d’Israel la situació encara és més singular: ha guanyat una dona
amb un nom monovocàlic on la vocal és la inicial del seu país. Un país, a més,
que no canvia de nom quan canvies d’idioma.
També tenim singularitats
semblants a prop: Anna Pagans
també és monovocàlica, però encara no governa un país i, si mai ho fa, és probable
que no comenci per “a”; no? Aquesta coincidència vocàlica ja va inspirar fa uns
mesos a “verbalia.com, el país dels verbívors” per proposar el concurs
electrònic de la setmana, demanant personatges monovocàlics en “a”, en el cas d’Anna Pagans, i en “i” en el
cas de Tzipi Livni. Per la “i”, a part de Tintín, l’únic que va sortir va ser Shin-ichi Ishi, un fotògraf japonès. Caram amb
l’excepcionalitat de la senyora!
Ui, excepció i senyora són dues paraules que no
m’agrada combinar, però
malauradament no tinc altre remei en parlar de “gran política”. Menys de 50
dones han estat presidentes de govern o caps d’estat en el món (excloses
les monarques). No sé si Tzipi Livni acabarà formant govern i es podrà
augmentar una mica més aquesta minsa llista, però el cert és que actualment
només unes vint-i-cinc són caps de govern o d’estat. L’excepcionalitat la lidera Mary P
McAleese que és la segona dona presidenta d’Irlanda i la primera dona del món
que ha succeït a una altra dona elegida cap d’estat.
Publicat al Diari de Girona el 12/02/09
