La cerimònia d’atorgament dels Premis Nobel es podia seguir en directe
ahir per Internet. No ho vaig pas seguir, és clar, però sí que vaig fer
el llufa pel web. La llista inclou 809 premiats (789 individus i 20
organitzacions) des de 1901 fins enguany. És curiós perquè és possible
ordenar-la no només per categoria de premi o per cognoms sinó també per
noms de pila. M’ha fet gràcia ordenar la llista així i he fet un
exercici, per desgràcia fàcil de fer, de comptar les dones que han
estat guardonades. Només 24 i, a més, hi ha una concentració de
categories: Literatura (7), Medicina (7) i Pau (7). Les 3 Nobel
restants són en Química (2) i Física (2). Que sumen 4 i no 3? Això és
perquè Marie Curie en va guanyar 2, un de Química i un de Física. Si no
vaig errada, només ella i un altre senyor (Frederick Sanger) n’han
guanyat 2.
S’imposa doncs, el meu petit homenatge Maria Sklodowska,
Marie Curie (Polònia 1867- França 1934). Ho faré reproduint part d’una
entrevista concedida el maig de 1920 a Marie Mattingley Meloney.
"-Amèrica
té uns cinquanta grams, de radi -va dir-, quatre a Baltimore, sis a
Denver, set a Nova York… Continuà l’enumeració i esmentà tots els
llocs que posseïen una petita part del valuós element. -I França? -vaig
preguntar jo. -El meu laboratori en té una mica més d’un gram. -Què diu
ara, vostè només té un gram de radi? -Jo? Jo no tinc pas res; aquest
gram és propietat del meu laboratori. Vaig esmentar la patent que
l’hauria pogut fer una senyora molt rica. Va respondre tranquil·lament:
-El radi no ha d’enriquir ningú. És un element i pertany a totes les
persones."
Hauria d’haver guanyat el tercer Nobel, el d’Economia.
Publicat al Diari de Girona l’11/12/2008
