estar gens al dia. D’acord, ho accepto. I ara ja puc explicar la història, no
sense abans demanar disculpes als que ja la coneixeu, és clar. Es tracta del
curtmetratge “Historia de un letrero” d’Alonso Álvarez Barreda que va guanyar
el Premi
Special Cannes 2008 en la secció Short Film Corner
del 61è Festival de Cannes. En
el curt s’hi veu un captaire amb un cartró on hi diu que és cec. La gent que
passa no hi deixa gaire diners al pot. Llavors s’hi acosta un senyor molt ben
vestit que enlloc de deixar-li diners li canvia l’escrit del cartró i és així
com li comencen a ploure les monedes. La raó és la nova inscripció: “Avui fa
un dia fantàstic i jo no ho puc veure”.
Vaig veure el curt gràcies a un
enllaç rebut per correu electrònic. El miro, el trobo bo i responc a tots els
destinataris del missatge dient que és perfecte per una classe de màrqueting.
Això es veu que motiva a algú a fer una cerca i descobrir que es tracta d’un possible
plagi. Ràpidament la xarxa em documenta. La història és la mateixa, tot i que
ambientada de manera diferent, que el del curt titulat “Una limosna, por favor” de Francisco
Cuenca Alcaraz i que va ser presentat a la 4ª edició del NoTodoFilmFest
el 2007.
Les notícies se’n van fer ressò i
en ser preguntat Alvarez Barreda, es defensa dient que és una història que li
havien explicat i que ell adapta. Si és plagi o tots dos es van inspirar en la
mateixa història no ho sé, però el que sempre cal fer és citar-ne adequadament
les fonts, cosa que el guanyador de Cannes no fa tot i reconèixer que no n’és
l’autor. Per si de cas, deixo dit que això és el que defensa l’Edu Caselles a
Extracine.
Publicat al Diari de Girona, el 4/12/2008
