No, no estic parlant de la copa
de vi o de cava, sinó de la mida de la copa del pit femení (pels que no us heu
comprat mai sostenidors sapigueu que es diu així). La frase és molt semblant a
la que titulava ahir el diari anglès The Guardian, en la seva secció dedicada a
educació superior i recerca.
Es narrava la recerca d’un
investigador de la Université de Bretagne-Sud que s’ha dedicat a estudiar el
comportament humà i que ha publicat a la revista Body Image
un estudi que demostra que els homes s’acosten més a les dones en funció de la
mida del pit. Mentre llegia l’article em preguntava si m’havia equivocat de dia
i enlloc d’estar llegint el diari d’ahir estava mirant el de Sants Innocents de
l’any passat (mirant-ho per Internet mai se sap… Potser has fet clic sense
adonar-te’n on no ho havies de fer… A més era de matinada…). Ho vaig
comprovar i no. Fins i tot vaig cercar l’article original per llegir-lo. Era de
pagament, però en vaig poder llegir el resum i hi deia que van estudiar el
comportament d’homes en un bar quan una dona jove (còmplice de l’estudi)
variava artificialment la mida del seu pit mitjançant uns sostenidors. Les
anàlisis van mostrar que a més pit, més aproximacions d’homes.
Amb tot, malgrat trobar-ho en una
revista científica em continua semblant una broma. Però no, també hi ha un
altre article a la
revista Perceptual and Motor Skills que estudia el mateix
però amb una autoestopista i conductors homes que s’aturen. I és que mirant-me
de nou l’article del The Guardian veig que està a la secció de “Recerca
Inversemblant”. En aquest cas, però, jo diria que es tracta més aviat de
recerca inútil. O no?
Publicat al Diari de Girona el 27/11/2008
O de recerca de l’evident evidència, que potser és la recerca més agraïda.