Si us heu passat una temporada
relativament llarga al Regne Unit, en tornar aquí us haureu recomfortat
retrobant-vos amb olors conegudes, el gust per la verdura acabada de coure i
sobretot la llum solar. Tanmateix, estic convençuda que també haureu trobat a
faltar l’educació social. En arribar aquí haureu anat a un edifici amb ascensor
i en obrir-se les portes haureu trobat la gent apilonada al davant de la porta
enlloc d’estar en un costat deixant pas per la gent que ha de sortir. El mateix
passa al tren i al metro (a l’autobús per sort no perquè la porta d’entrar i la
de sortir són diferents). També en caminar pel carrer heu notat la manca
d’educació. Aquí és habitual passejar per la vorera en rengleres de tres o,
fins i tot, quatre persones, quan el lògic seria fer-ho de dos en dos per
deixar pas a la resta de gent que transita. Igualment, segur que si algú et
dóna un petit cop no sents el “sorry” (o “perdó”, tant se val) acompanyant el
cop. Aquí, si ho dius fins i tot et poden mirar malament. És normal no dir res
i, per tant, si demanes perdó segurament estàs reconeixent una malifeta
important. Et mereixes ser mirat amb reprovació. I què me’n dieu de saludar en
entrar en una botiga? Ja no és que no es digui “bon dia” o “bona tarda”; és que
ni tan sols “hola”. Doncs bé, segurament tipa de comprovar dia rere dia aquesta
situació, la dependenta de la botiga Unidiversitat del campus de Montilivi de
la UdG va decidir penjar un cartellet a fora la porta amb la següent
inscripció: “En entrar i sortir de la botiga és obligatori saludar a la
dependenta”. No sé quan fa que hi és, però jo el vaig veure ahir per primer cop
i no vaig poder evitar posar-me a escriure immediatament.
Publicat al Diari de Girona el 2/10/2008
