Tot anant en cotxe amb la meva companya de feina ens fixem en la propaganda que porta un camió primer i en una altra d’una tanca publicitària després. Per atraure compradors les empreses ofereixen productes (ben diferents, des de mobles fins a aparells electrònics) dient que els venen a preus sense IVA o que et pots estalviar l’IVA en comprar-los.
És evident que si comprem productes en aquests comerços els preus portaran l’IVA; el que passa és que s’hi aplica un rebaix. Si les botigues enlloc d’anunciar les seves ofertes amb un 18% (o el percentatge que apliqui en cada cas) de descompte, prefereixen anunciar-les dient-nos que ens podem estalviar l’impost en qüestió, segur que ho fan perquè així serem més atrets com a clients. Indubtablement les empreses trien la manera més eficaç de captar compradors. És curiosa -comentem totes dues al cotxe- aquesta nostra cultura “taxofòbica” (ens hem inventat la paraula per descriure l’aversió a pagar impostos).
Ens atrevim a hipotetitzar que en alguns països, probablement nòrdics, els ciutadans ho trobarien com a mínim estrany, potser fins i tot ho rebutjarien per incitació a la il·legalitat.
Mentre xerrem sentim a la ràdio que una enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) ha posat de manifest que els catalans preferim majoritàriament les retallades de despesa pública que no pas pagar més impostos. La conversa avança sobre les raons d’aquesta “taxofòbia” de la nostra cultura. N’esgrimim diverses, però acabem concloent que aquesta actitud respon a una societat que no confia en ella mateixa com a col·lectiu. Ens preguntem si aquesta actitud seria la mateixa si Catalunya fos independent. I preferim somniar que la resposta seria que no.
Publicat al Diari de Girona el 13/10/2011
